Diari del llobet nº2. Versió de la caputxeta

Un relat de: S.Wulff
A/A.: Dr. Wulff
Departament de Psiquiatria
Universitat de Viena

Benvolgut Dr. Wulff,

Tal com em va demanar, li envio un detall dels meus progressos des de la darrera sessió terapèutica quinzenal.

Com vostè ja sap una de les meves fantasies més recurrents; és somiar que tot passejant pel bosc em trobo amb el llop ferotge i aquest en lloc de menjar-se'm, em comença a llepar i llepar i.....

Bé, millor que no entrem en detalls que vostè ja coneix i que si els explico... m'acabaré posant a cent....i no podré continuar aquesta carta.

La qüestió és que seguint les seves indicacions d'enfrontar-me a les meves pors, vaig anar al bosc de bon matí i em vaig acostar al cau dels llops.
Inicialment només m'hi volia acostar i tornar a marxar tal com vostè em va explicar que havia de fer.... Anar-m'hi acostumant a poc a poc.

Però un cop als voltants del cau no vaig poder evitar la temptació de mirar a dins i...... Allà al mig del cau.... Un Llobet de la meva edat.... Molt ben dotat per cert! Que estava a punt de dutxar-se.

No sé què em va passar pel cap doctor.... Però només recordo un impuls.... El volia veure...i tocar....no em feia por... Recordava el somni... Les seves llepades...mmmmm.... Era ell!

Normalment sóc entremaliada però no sóc agosarada..... Aquesta vegada ho vaig ser... Sense que em veies, vaig entrar al cau i em vaig posar al costat de la dutxa, el volia veure!
Ell, desprevingut, hi va entrar. Crec que un cop dins em va veure però no n'estic segura perquè va fer com si res… i va continuar dutxant-se.

S'ensabonava tot el cos. Aquella escuma que l’envoltava, i s’escampava de dalt a baix. Jo...em veía, ensabonant-lo . Sobretot quan va començar a fregar-se entre les cames i allò li creixia i creixia i.....

Bé, em vaig començar a notar humida.... Molla..... Excitada.... El volia tocar, acariciar, besar, llepar i sobretot que em llepes... Com en el somni!. M'estava posant a cent.
Vaig recordar que no portava res sota la capa i els mugrons s'havien fen grans i durs, tant que ressaltaven perfectament per l'escot....

Ara ja no hi havia cap dubte.

El Llobet... Sabia que era allà. Ens miràvem i el notava com es posava cada vegada més tens...i jo més humida....i sense por vaig avançar dins del cau. Per apropar-m'hi

Vaig veure una tassa, en una taula del menjador i.....no sé per què però tot de cop vaig saber que volia fer. Què necessitava fer!

Em trec la capa, entro a la dutxa. Em poso el dit als llavis indicant silenci al Llobet que m'obeeix i.... m'ajupo......

Vaig agafar el seu membre: Erecte, calent... Bategava.... i el vaig començar a llepar... Xuclar, acariciar amunt i avall.... El Llobet ja no podia, aguantar més, estava molt excitat, em volia tocar, mossegar? Llepar?... Però el plaer l'impedia moure's... Estava a punt d'esclatar... Se li va escapar "no tan de pressa Caputxeta" però...... massa tard!

Vaig acostar la tassa just al moment oportú.

Va quedar uns moments tant relaxat i sorprès que vaig poder aprofitar per marxar del cau sense que em pogués aturar.

Quan marxava amb la tassa.... li vaig dir "La de Llobet, per esmorzar, és la que més m'agrada... Ara vaig a posar-hi el cafè".
Li va fer un efecte sorprenent... Crec que es va tornar a empalmar però jo ja marxava corrents.

Fa dos dies i encara recordo la seva olor de mascle en cel, i els seus ulls feliços i sorpresos en el moment d'esclatar.

Doctor Wulff, crec que ja he trobat la manera de poder deixar enrera la meva por als llops... Ara, em pregunto.....no serà, potser, pitjor el remei que la malaltia?

Atentament,
Caputxeta

Comentaris

  • M'agrada[Ofensiu]
    Montseblanc | 15-01-2017

    Escrivint només amb una mà no m’estranya que se’t carreguin els escrits de punts suspensius jajaja.
    El tema em sembla divertit i excitant ;).

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: