Efectivament. M'ha enganxat i m'ha divertit. I se m'han fet entranyales els personatges.... gràcies per presentar-me'ls.

Molt bonic, Bel. Entendridor, senzill i molt, molt ben narrat. Amb una riquesa exquisida de vocabulari. M'ha agradat especialment l'ús que fas de la primera persona de l'indicatiu perfecte (trobí, per exemple), un temps verbal ja quasi perdut al Principat i que a ses Illes encara conserveu. Gràcies per preservar-lo. Gràcies per la teva sensibilitat tant delicada.
Sé qui ets per la Shaudin i comparteixo amb ella, des d'ara mateix, que ets una persona del tot necessària tant per la cultura i llengua que compartim, com pel coratge, perseverança i responsabilitat que encomanes a les persones.
Ja ho saps, segur, però als nostres pobles ens calen persones com tu. Gràcies per la teva autenticitat, la teva poesia a flor de pell i per ser tu mateixa. Et necessitem. Continua !!!!

He llegit els teu comentari al meu escrit, i els primer que he fet, en justa correspondència és visitar els teus escrits, encuriosit i per agrair-te la deferència.
Així doncs, gràcies pel teu comentari tant animós.
A mi també m'ha agradat molt el teu relat, els teus botons, les teves estranyeses pel que fan els grans. M'hi he sentit molt reflectit, i ho he agraït, doncs la infància i l'adolescència d'un mateix, o una mateixa, es sol resumir en imatges relativament recurrents i en certa manera reiteratives. És doncs d'agrair, quan algú et refresca records, moments, visions o evocacions que et redescobreixen passatges oblidats. M'has transportat, de manera atractiva i viva, a la meva curiositat pels calaixos i els racons, per exemple del "cuarto de cosir". És reconfortant llegir a través de les paraules sàvies d'altri, descripcions d'activitats o quimeres que estimes per entranyables. Gràcies i enhorabona. Jo també tornaré a visitar-te. I tant!

Senzill i real.

Rodó, emotiu, tendre....
Molt ben conduit, amb la delicadesa que ressalta la màgia de la complicitat entre dues persones, durant el temps que aquesta es manifesta. Enhorabona i gràcies.

Benvinguda Alexandra!
M'ha agradat molt el teu relat. I el fi humor amb què l'amaneixes.
Enhorabona!

Ha ha ha... molt bo.
És el conte dels errors! (parafrasejant la comèdia...)
L'error de la bruixa, el primer dia.... i el de base del noi...
Segurament també l'error dels pares del noi, però seria un altre conte, oi?

Gràcies pel comentari.... És cert, pot sonar-te... he he hehe!

Fantàstic pel meu gust!
T'has plantejat que és molt cinematogràfic?
Les reiteracions són harmonioses i canvien com en un decorat. O potser elles són el decorat.
El trobo d'un nivell extraordinari de plaer de lectura. Realment és una cosa seria!
Sento no saber-ne prou per dir alguna cosa més enllà del que em provoca, però penso que la bona literatura, com el bon vi, és la que m'agrada. I si m'entusiasma, és que deu ser excel·lent.
Enhorabona.

I a més... m'ha agradat reconèixer, a la foto, aquesta part de Sarajevo...
Hvala puno! Lakunoc...

Molt senzill ????. Suposo que ho van poder fer tal com es fa amb els altres escrits, i perquè - molt probablement - l'autor o autora, exercint la seva llibertat d'expressió, els hi va enviar. Quina dificultat hi veus? l'extensió no, oi?

Pel demés a mi si que m'ha agradat i estimulat també. Hi he trobat una complicitat que m'ha fet somriure de sentir-me a la vora d'un altre ésser humà.

Si no haguessin pogut penjar-lo per alguna raó que desconec, aquests 30 segons de vida compartits amb una persona desconeguda m'haurien estat escamotejats, amagats, robats... Ho hauries entès això?

Doncs gràcies tant per les paraules com per la puntuació.
Explicar coses en què hi intervenen alguns moments viscuts és menys difícil.
Moltes gràcies!

Els trobo molt inspirats i molt sensibles.
Plaents.

Moltes gràcies pel comentari. Celebro que t'hagi agradat i que et remeti (entenc el fons) amb l'Alfonsina y el mar... salvant els munts de dunes de distància...
Gràcies

Inquietant. No sé explicar prou bé la capacitat d'aquest relat per provocar en mi una sensació estranya de tasca acomplerta. Com si fos jo que m'hagués desfet del sàtrapa. Com si l'alliberament fos el meu.
La identificació funciona, i aquesta és una virtut de la narració. Funciona perquè m'atrapa. Funciona perquè, malgrat ser descriptiu, m'obliga a recrear les accions.
És curiós. Acabo de veure un documental sobre Versalles i els seus jardins. No he pogut evitar tenyir el teu relat d'un timbre o color francesos de l'època anterior a la revolució. Ja ho sé. No hi ha cap element que ho justifiqui i malgrat tot, m'ha recordat l'ambient opressiu d'una pel·lícula (Els darrers jocs prohibits), que no tenia res a veure, excepte que s'ambientava en un jardí. Enhorabona!