Els somnis són massa privats per ser trencats per algú que necessita paper de fumar, no trobes? El paper de fumar no pesa, contrariament als records. Endavant!!!

Menjar-se el món és possible, el que costa és digerir-lo. Bones paraules per un molt bon poema. Segueix així!

Molta passió i bones lletres que intueixen el foc que ens manté vius. Molt Bonic!!!

Per què ens costa tan dir adéu i separar-nos d'aquells a qui estimem?

De vegades és necessari calibrar l'objectiu de la càmara per aconseguir la màxima nitidesa. No existeixen fotocòpies de les emocions viscudes... i per molts anys!

Sentiments a flor de pell. Simplement la vida: és el que ens mou. Felicitats!!!

Déu n'hi dó, no? sempre m'ha agradat escriure però no crec que pugués superar aquest primer escrit que he llegit teu. Potser és que ja sóc massa de ciències i no he après a disfrutar el fet d'escriure, tot i que només fós per mi.
Simplement impressionant, enhorabona Mercè!!