Nit d'estiu

Un relat de: Zeamays

Busco inconscientment,
sota el bosc dels meus rissos,
un sentiment que prevalgui
i m'allunyi del circuit.

No vull grans moments,
tan sols aquella espurna,
de desig d'eternitat,
de forever together.

La cançó sona de fons,
a la panxa els nervis desbocats,
aquell agredolç patiment,
l'últim instant de dubte.

La nit m'emborratxa,
la brisa em fa sentir jove,
la calor em fa sensual,
avui em podria menjar el món.

Demà voldré repetir avui,
fins que el cada dia me n'allunyi,
fins que somrigui sense saber
que he estat pensant en tu.

Comentaris

  • Estiu de records[Ofensiu]
    pesoj | 11-08-2005 | Valoració: 10

    Menjar-se el món és possible, el que costa és digerir-lo. Bones paraules per un molt bon poema. Segueix així!

  • Nit d'estiu bonica[Ofensiu]
    SomriureXsobreviure | 04-08-2005 | Valoració: 7

    Escrius molt bé. Aquesta poesia m'ha fet adonar de moltes coses. Ets bona per això. Només escrius poesia ho més coses¿?¿ M'agradaria que m'ho expliquessis. Sóc lafadablava. T'admiro.
    Felicitats....

  • Hola Zeamays!![Ofensiu]
    Ze Pequeño | 04-08-2005 | Valoració: 8

    M'ha semblat un bon poema. Veig que marques un sentiment i com, la pròpia nit, te'l fa crèixer, i et fa sentir diferent i t'arma de valor. Et fa sentir única. Fine el punt de voler repetir demà el dia.

    M'agradaria destacar uns versos:
    "No vull grans moments,
    tan sols aquella espurna,
    de desig d'eternitat,"

    em semblen meravellos. Potser pel contrast entre la fugacitat (si és que es diu així) de l'espurna i el desig d'una enternitat.

    Bon poema. Continua així!!

    Una abraçada.

    Salz.


Valoració mitja: 8.25