Tempus fugit

Un relat de: Zeamays

Pressa interior.
Inquietud per viure,
viure moltes vides
Tenir cada moment,
una raó per moure'm,
per riure,
per plorar,
amb persones diferents,
als llocs de sempre.

Puc viure el passat,
fidelment reconstruït,
cada moment
un petit tresor
objecte insignificant,
que tinc dins una caixa.


Puc somiar desperta,
infinits desenllaços
d'un cabdell de gent.
Cada nova història,
una raó per ser jo,
volant a cent per hora.

Puc viure el present,
a cada moment,
ara,
i ara,
escric,
llegeixo,
retroalimento
la meva imaginació,
riu desbocat
que té per afluents
cadascún dels meus sentits,
cada olor,
cada color,
i aquella carícia
que ha fet tremolar el meu món.

Puc imaginar mil monstres atacant una fortalesa mentre em rento les dents,
puc trepitjar la lluna amb les sandàlies noves
i puc,
si vols,
fer-te venir amb mi.
Si em deixes.

Comentaris

  • txungo[Ofensiu]
    instants | 12-08-2005

    uauuuuuuuuu m'encanta el ritme que imprimeixes al poema, carpe diem!!!!!!

    una abraçada

  • aire fresc![Ofensiu]
    quetzcoatl | 12-08-2005

    Sí! Aire fresc que llisca per la teva pell expectant i t'acaricia i fa tremolar el teu món.

    Una ràfega d'energia en una pinzellada d'això que anomenem Temps.

    Boníssim, felicitats!

    m

  • impressionant!!![Ofensiu]
    pesoj | 11-08-2005 | Valoració: 10

    Déu n'hi dó, no? sempre m'ha agradat escriure però no crec que pugués superar aquest primer escrit que he llegit teu. Potser és que ja sóc massa de ciències i no he après a disfrutar el fet d'escriure, tot i que només fós per mi.
    Simplement impressionant, enhorabona Mercè!!

  • instants vitals...[Ofensiu]
    ROSASP | 09-08-2005

    Quanta força batega dins d'aquests versos.
    Mirar, escoltar, sentir, imaginar, somiar, estimar cada moment. Donar-li mil sentits, una vida pròpia, volar i aterrar, deixar anar el temps sense recança inventant cada dia un nou present.
    Tot això i més m'inspira el teu poema...

    Una abraçada i fins la propera!


  • Torno a ser jo...[Ofensiu]
    Trobador | 09-08-2005

    Volia dir lliures...

  • Visca l'imaginació...[Ofensiu]
    Trobador | 09-08-2005

    L'imaginació ens fa lliues.

    Molt bó, per cert...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: