Estrena

Un relat de: Zeamays

La bena m'ha caigut dels ulls,
la foscor s'enlluerna per mi,
ho necessitava, era vital.
Ara ja ho tinc, i què?

M'adono que la bombolla,
era només sabó,
que la música era dins meu,
i no estava afinada.

Que cada dia sóc diferent,
als ulls dels altres,
Que res es repeteix mai,
ni sabent tot això.

Comentaris

  • Punt de vista[Ofensiu]
    pesoj | 11-08-2005 | Valoració: 9

    De vegades és necessari calibrar l'objectiu de la càmara per aconseguir la màxima nitidesa. No existeixen fotocòpies de les emocions viscudes... i per molts anys!