... més ben aconseguida! m'ha encantat com explicaves la sèrie d'accions i les sensacions que les acompanyaven.. m'hi he sentit molt identificada!


merci pel comentari que em vas deixar,

un petonet!

he llegit els 2 relats i m'han encantat... és tan típic tenir una amistat en què els dos es desitgen però saben que no poden anar a més... els dos desitgen que un s'excedeixi, encara que quan ho fagi s'hi negarà...
m'hi he sentit molt identificada, i el "bona nit granota..." m'ha encantat!!

un petó!

Hola!!! és el primer cop que et llegeixo i m'ha semblat que describies molt bé els sentiments d'un i l'altre...
deuen haver-hi tants casos així...
la sorpresa de l'accident, el detall de deixar el mòbil i la trucada final.. un seguit de sorpreses...

genial, de debò!!

Un petó!

Nunetta

ieeeeps!! com anem??
m'ha encantat com descrius la situació.. tot i que és trista... potser és quan millor escribim eks nostres sentiments.. quan estem tristos???

Tenim un gelat pendent eh! ;)

Un petonàs

... saps el que penso d'aquest relat! Em sembla que tinc l'honor de dir que vaig ser la primera en llegir-lo i em va fascinar!!
De debò, m'agrada moltíssim!
Per cert... fa dies que no xerrem eh!
Un petó!

...molt!! Descrius molt bé la situació, mostrant dolor però des del punt de vista més fred...

genial, de debò!

un petó

... genial que passés això quan les ferides fan tant de mal.
Quantes vegades he somniat, mentre plorava, amb la veu d'aquella persona que necessites...
veig que és el primer relat, i m'ha encantat, de debò!!

La foto de la biografia també m'agrada molt, visca les malabars!!!!

Un petó

p.d: relat valorat i afegit als preferits! ;)

m'ha fet molta il.lusió que em comentessis el relat, estic d'acord que potser és un xic massa curt... potser d'aquí un temps el torno a agafar per modificar-lo una mica.. si fós així, ja t'avisaria.

La noia es podria dir que sóc jo, i el lloc... el Montseny. Sóc una enamorada d'aquella terra.

Pel que fa al teu relat... m'ha agradat molt el gir que fas de la (trista) realitat actual, en la qual, com diu l'Averrois, la noia es casaria amb el ric ja que haurien fet fora a patades al noi vestit amb draps. És bo queel rei s'adoni que tants béns materials no suposen la felicitat... m'ha agradat molt!!!
I també m'ha agradat com has tractat la metàfora que diu que els somnis s'escapen de les mans, ja que introdueixes al lector amb una mirada a les mans en la qual esperes trobar-hi alguna cosa, però el que troba precisament és res... tot li marxa....


No sé si m'he explicat massa bé, és molt tard, però et seguiré llegint.


Una abraçada i salut,

Nunetta

M'has fet emocionar...
jo sóc una noia de 17 anys, no sóc obesa però tampoc prima. Els meus amics no es riuen de mi i tampoc estic traumada exageradament, peró sí que ho he passat molt malament a l'hora d'anar a comprar roba, per exemple.
M'ha agradat molt com has estructurat el text i com has tractat el personatge de la Rosa...

Agrego aquest relat als preferits.

Un petó!

eis!!
primer de tot, moltes gràcies pel teu comentari. M'ha animat molt que em diguessis que t'agrada el meu senzill, i m'has animat a esriure una mica més, ja que m'havia estancat pensant que la meva literatura era massa senzilla...
moltes gràcies, de debò!

Pel que fa al teu relat... ja saps que m'agraden els que fan referència a trens i estacions (per això m'has recomanat el teu) i l'has encertada.. m'agrada molt. Si et sóc sincera, potser se m'ha fet una mica feixuc quan cites altres pel·lícules, però m'ha agradat molt ( i també sorprès) que hagis tingut en compte les persones que tenen l'estació com a casa o refugi...


Una abraçada,

Núria!

en ocasions fumar-se'l sol és genial, perquè com tu dius et permet reflexionar...
però quan te'l fumes amb algú més?? .. pot ser genial!!



un relat molt curiós i divertit... una manera diferent de plantejar-se el fet de fumar un mai...


;)

m'agradaria saber com va acabar l'aventura......


què bonic això de passar tot el dia amb la persona que et roba el cor...

un petó

només pensar en les situacions provoques una sensualitat recollida en tendresa i romanticisme

m'encanta!

potser sí que és una paranoia, però m'ha emocionat...
m'has fet recordar moments amb mi mateixa...

un petonet pep!

m'ha fet molta gràcia, sobretot el principi, quan descrius tota la situació....

el final em fa una mica de pena pel "xasco" que s'emporta el protagonista... ressaca i desil·lusió...

m'ha agradat molt, de debò!

un petó!