Ingenuïtat d'infant

Un infant assegut en el voral del carrer. És una zona poc transitada, ja que acostumen a passar-hi pocs cotxes. A l'estiu, encara menys, fa calor i tothom marxa de vacances a altres destins més concorreguts.
Ell s'entreté amb dues pedres, que fa picar, saltar i rodolar al seu voltant. De tant en tant aixeca la vista i observa el que té al seu costat: cases que guarden antigues històries i llegendes, veïns i veïnes que passegen tranquil·lament, d'altres amb més pressa… mentre observa tot el que l'envolta, els seus ulls mostren una expressió fruit de la mescla d'inquietud i d'incertesa, com si no entengués el seu món.
Potser és un món que li va gran de moment, ja que ell es veu petitó i ingenu, però de manera inconscient és quan més aprèn. Ara és quan ell, envoltat de màgia i felicitat, pot aprendre moltes coses que el faran continuar més endavant, ara és quan pot observar, preguntar sense por, respondre amb seguretat i imaginar sense aterrar.

Aquest nen de ben segur podrà entendre algun dia què feien aquelles persones que passejaven pel seu voltant de manera automàtica, però potser el que no podrà entendre mai, ni d'infant ni d'adult, el per què de les relacions humanes, el per què de la fredor entre algunes persones… potser aquest infant no podrà comprendre mai el per què, si dues persones s'estimen no poden estar juntes, el per què de la violència, el per què del racisme o el per què de tantes i tantes injustícies….
Jo tampoc ho entenc.