Cercador
T'he perdut
Un relat de: Oratge- Compartir:
T'he perdut. Per sempre. Sembla impossible que aquest dia hagi pogut arribar. Miro el telèfon amb un deix de desconfiança, però no sona. Ni ho farà. Ja no sentiré la teva veu a l'altra banda del fil apaivagant la meva ànsia d'escoltar-te.
Ni tornaré mai més a fer-te còmplice dels meus triomfs, partícip de les meves pors, confessor de les meves misèries. Ja no t'abraçaré quan t'ensorris, ni et faré riure quan en realitat tens ganes de plorar. No faré res de tot això perquè ja no ets meu. Ni jo, teva.
T'he perdut. I què? Si ja fa temps que no et tenia. Havies deixat de pensar-me, de somniar-me, de voler-me. El meu somrís ja no il·luminava els teus dies, ni et robava el son a les nits encenent el teu desig.
Creies que encara m'estimaves, però no devies sentir-ho amb certesa perquè no gosaves dir-ho. I ara, tot d'una, el teu silenci té sentit i és coherent, i corrobora aquesta realitat dolorosa i, per què no, alliberadora. Ja no et tinc.
Comentaris
-
ais...[Ofensiu]PoetaMort | 18-04-2006
molt macu i trist... avegades no saps que es millor si cuan et passen coses aixi llegiro mes o no llegiro, pero sempre ajuda, gracies
-
...[Ofensiu]xaropdetu | 18-04-2006 | Valoració: 9
hola!
crec que mai havia llegit res teu, xro aquest relat m'ha agradat força, jo també se que es perdre a algú però després de l'hivern sempre ve la primavera. Molts petons, llegire alguna cosa teva.
xarop -
Cruesa i realitat...[Ofensiu]Llunaplena | 13-04-2006
que es barregen amb el sentiment dolorós de la pèrdua... emocions descrites en paraules que ajuden a acaronar l'ànima fins que no torni a sentir-se forta...
Com en la anterior escrit, m'has arribat ben bé al mig del cor. M'agrada com escrius, molt.
Un petó -
Hola, Oratge![Ofensiu]ROSASP | 11-04-2006
Vas desgranant els sentiments i les emocions amb coratge i coherència.
Moltes vegades les coses ja s'intueixen abans de poder-le processar del tot; els ulls difícilment enganyen.
Gotes de tristesa s'eixuguen entre la realitat; l'olor del records encara batega entre les lletres, però la força del relat crec que està en ser totalment conscient de la pèrdua i tirar endavant amb fermesa i decisió.
Una abraçada! -
Saps què...?[Ofensiu]ESPIRAL | 11-04-2006
el teu poema de tan bonic, de tan real, de tan trist, de tan comú, de tan ple d'amor i d'enyors ...de tan intens...fa mal i tot.
Preciós de debó.
1abraçada. ESPIRAL. -
sincera...[Ofensiu]Capdelin | 11-04-2006 | Valoració: 10
directa, crua, clara i adolorida... segura?
però... si ara mateix sonés el telèfon i la seva veu et diés quelcom... quelcom d'humà malgrat siguin mots incoherents: hola... com estàs... ho sento... he pensat que... no faig més que recordar-te... no sé...
ton canviaria...?
És que res ni mai s'esborra del tot, sempre queda la marca suau d'un interrogant, d'un dubte... penso jo, vaja... je je
una abraçada! -
m'ha agradat...[Ofensiu]nunetta | 11-04-2006
...molt!! Descrius molt bé la situació, mostrant dolor però des del punt de vista més fred...
genial, de debò!
un petó -
M'ha encantat[Ofensiu]ac_16 | 11-04-2006
m'ha encantat!!!!
u sentu si realment t'ha passat (encara que potser es millor aixi)... segueix escrivin...
