Somnis volant

Passo la mà per la paret rugosa... deixo volar els meus pensaments. Surto al carrer, el cabell gairebé sec després d'una dutxa agradable, massa llarga, ara faig tard.
Una lleugera alenada d'aire fresc em frega els llavis i em provoca un lleuger somriure

Imagino, cerco, somnio, volo, entristeixo... recordo que tinc ganes de tu, que et necessito ( o això crec), imagino com seria la vida al teu costat, passejar junts de la mà, mirar-nos fixament com fem ara, però sabent que ens agradem... jo ara no ho sé, tu?

Aquest cap de setmana t'he tingut a prop, ara et trobo a faltar, em poso a rumiar quan et podré tornar a veure... encara falta una setmana bona...
no et pots entristir- diu el meu subconscient.

Estic arribant a la feina, he caminat seriosa, amb el front un pèl arrugat, mentre penso que les meves passes són irregulars, igual que els meus sentiments....

Arribo i he de despertar del meu petit món dels somnis, he de somriure i donar bon dia a la gent.

Seguim amb la rutina...