Junts fins al final

Un relat de: nunetta

El Ramon avançava pels carrers plens de gent, arrossegant els peus i amb un respirar lent i tranquil. L'acabava de deixar la Sònia, tot dient que l'estimava però que no podia estar amb ell. No li podia donar cap explicació, només plorava i li demanava disculpes, esperava que la pogués perdonar, almenys per l'amor que ella abocava en cada instant…
En Ramon es mantenia serè, sense entendre res, mentre observava cada una de les llàgrimes que lliscaven galtes avall fins a morir en els seus llavis. Li preguntava el perquè, però no obtenia altra resposta que "Ho sento, no puc. T'estimo…"
Quan va arribar a casa, en Ramon va deixar les claus i la cartera al costat de la seva foto preferida, en la qual apareixien els dos rient i abraçant aquella morera gegant; la va acaronar i va asseure's al sofà, enfonsant la cara als palmells de les seves mans i alliberant, de manera desesperada, llàgrimes que recordaven les abraçades, es petons, els moments passionals, les mirades i les carícies… ofegat pels plors va decidir que no es rendiria, que si els dos s'estimaven havia de lluitar.. la va trucar sense èxit i va decidir trucar al Toni, el seu cunyat, o excunyat. Li va demanar per anar a fer un cafè i es van citar al cap d'un quart d'hora prop de cassa, on solia trobar-se amb la Sònia. En veure'l, el Toni es va imaginar que la seva germana s'havia decidit. No hi havia cap altra persona, tampoc havia fet res malament… la Sònia estava malalta, malalta de càncer. Davant la sorpresa del Ramon, en Toni li va explicar que feia poc que li havien detectat, i que la malaltia estava molt avançada, havia de començar el tractament i no volia fer-lo patir. Sabia que estava greu i volia que en Ramon guar´des la imatge de la Sònia com aquella noia alegre, de somriure d'orella a orella i d'ulls brillants. No volia que ell patís tot el procés i per això havia decidit deixar la relació… en Ramon no s'ho podia creure. La Sònia realment l'estimava i li volia evitar tot aquest patiment. Li va donar les gràcies a en Toni i va decidir anar a casa la seva estimada. Va picar i ella, inconscientment, va obrir la porta. Tenia els ulls inflats i encara molls de tantes llàgrimes, duia el seu pijama preferit, el cabell una mica esbossat i les galtes cremant… una imatge infantil que li encantava. Es va quedar parada sense saber què dir i en Ramon la va abraçar amb força, besant-li els cabells… van seure junts al sofà i van decidir que sempre estarien junts, que passarien el que fés falta i que no es deixarien enfonsar. Van fer l'amor de la manera més tendre que podien haver imaginat i van dormir abraçats, sabent que res del que els vingués al damunt podria impedir la felicitat que els proporcionaria estar junts.

Comentaris

  • ohhhh[Ofensiu]
    rbbarau | 01-01-2007

    q bonic... i dur alhora.

    un petó

  • Acaba i comença[Ofensiu]
    Unaquimera | 30-05-2006

    Un relat que sembla que acaba bé, però que en realitat és el començament d'una altra història... has pensat escriure-la?

    Aquesta té un moment dur que soluciones a força d'amor mutu i de ganes de compartir, però la continuació és tot un repte, vital i literari.

    Una salutació i una abraçada,
    Una quimera

    Per cert, si em permets la curiositat, com estan els Pinetons? Aguanten bé?


  • L'estima i la mort.[Ofensiu]
    daniroura | 24-05-2006 | Valoració: 10

    A voltes fa por estimar per si mai has de patir l'absència, eh? Crec que des de la proximitat en aquests temors, t'envio les meves felicitacions.

l´Autor

nunetta

5 Relats

11 Comentaris

5072 Lectures

Valoració de l'autor: 8.40