El que no entenc és que com pot ser que una representació de la bellesa masculina com Adonis tingui una cara tan...com la de la foto??
En fi, un poema divertit. Ara, que no me l'imagino amb rima...

En poques línies ho dius tot. És necessari riure tens tota la raó. No deixis d'escriure si us plau!!!

...manera de fer reaccionar i d'animar a la gent perquè lluiti. Molt bona idea, continua així i...LLUITA!!!

M'encanta aquesta energia que tens, que mai se t'acaba!Les teves paraules viuran eternament!
Ara m'has fet obrir una mica els ulls que ja tocava. Gràcies Clara! Petonets!

Es que tot això que acabo de llegir em sona moltíssim, no sé si és un comportament que tenim els humans en general o què, però juraria que ja me n'han passat de coses similars! M'encanta com has explicat això que t'ha passat. No sé com t'ho fas que treus la inspiració de qualsevol cosa! Genial!

...sigui com sigui! Això que has fet té molt mèrit i crec que era el millor que podies fer. Carpe diem! Recorda't de tu i sigues una mica "egoïsta", val la pena!
Gràcies pel comentari! Et seguiré llegint!

M'agrada com aprecies la natura. És preciós aquest relat! Tot i ser cega ho reviu com si res i mor al seu orígen com a les pel·lícules.
Et seguiré llegint!

L'únic consol: si tot fos perfecte què somiariem? La maldat, la destrucció, la violència, la crueldat????
Siguent com és ara, encara ens queden els somnis per millorar. Hi ha coses que empitjoren però d'altres que milloren tenim'ho en compte! Mirem també l'altra cara de la moneda...

Segueix escrivint!!!

Aquest mail ja mel van enviar i la veritat em va agradar molt però ara se m'ha desfet la il·lusió!Com pot ser que s'inventin tanta parafarnàlia! què se'n treu d'això? Passar l'estona? La veritat no ho entenc!!!
Bé gràcies per fer-me entendre que no és veritat!

Un títol molt encertat i amb poques paraules resumeixes la veritat.
Una mica curt però suposo que és la gràcia.
Felicitats!
Segueix escrivint!

El final, molt encertat, això que li deixa el ganivet clavat amb la nota...I l'home de les bromes poc gracioses és com una mica habitual.
Ara falta la segona part!!!

tant de bo totes les rialles com aquestes s'anessin encomanant.
Dins de la solitud sempre hi ha una mica de felicitat, ni que sigui molt en el fons. Que no s'està tant malament, sol!

M'ha enganxat des del començament.
Ua quin final! Molt maco noia, a veure si aconsegueixes la igualadina que t'ha robat el cor jeje.

Una abraçada, Inka

Eis! Que no et preocupis pel títol!!! Que és un detall mínim!
El que importa és el relat en sí, el que t'ha portat a escriure tot això... és que t'ha quedat com crec que volies des del principi, és a dir, camins paral·lels, amb un destí...
Molt bé guapa!

molt bona! Té molt significat, sentiment...les dos ànimes velles...En tantes persones al món, s'arriben a trobar i a aconseguir "alliberar-se".
M'encanta el final dels dits (com és possible que cada persona les tingui diferents?) i les línies dels arbres.
Segueix així!

Inka