Missatge d'internet

Un relat de: peres

Aquest missatge va circular fa una temporada per internet:

"Sgeons un etsdui d'una uivenrstiat agnlsea, no ipmotra l'odrre en què etsan ersciets les ltleers, l'úicna csoa ipormtnat és que la pmrirea i l'útlima ltlera esitgiun ecsriets en la psiocio cocrrtea."

I la gent deia: Oh, sí que és veritat, molt ben vist, molt ben trobat, quines coses, "no aniràs a fer nones sense saber coses noves", i tal i qual i pasqual.

Doncs bé:

En una ridpaa asianli proitoser dles ftes, s'ha pguot viciferar que l'edtusi era flas i la utisivarent alnesga, ixiennestt. La fasre antrieor és una porva que l'inevnt no fncuinoa smerpe i auqetsa ho és del fet que, si es vol, es pot esrcirue axií de mnarea poru etneenodra (soberott si fas sevrir mtos cruts i els lalrgs no els dseoredens garie). O sugii, que en l'epelmxe permir -el que va clurcair per iterennt- hi hivaa tprama i les lelerts nemos evatsen dadesdreoens fnis a un cret pnut.

I per drotremsa-ho, hem ristecret el pemrir magtisse rancpteset, com en tot el que hem ericst fnis ara, la svea rlgea biicsaa preo d'una mrenaa que, per a qui no cegnueos la perrima viseró, rutesla iprinclenomsbe:

"Songes un edutsi d'una utisivarent alnesga, no itompra l'orrde en què eatsn ersicets les lertles, l'úncia csoa inatrompt és que la pemrira i l'úmilta lrtela eusgtiin ersicets en la piscoio cetcorra"


[Transcripció]

Aquest missatge va circular fa una temporada per internet:

"Segons un estudi d'una universitat inglesa, no importa l'ordre en què estan escrites les lletres, l'única cosa important és que la primera i l'última lletra estiguin escrites en la posición correcta."

I la gent deia: Oh, sí que és veritat, molt ben vist, molt ben trobat, quines coses, "a la cama no te irás sin saber una cosa más", i tal i qual i pasqual.

Doncs bé:

En una ràpida anàlisi posterior dels fets, s'ha pogut verificar que l'estudi era fals i la universitat anglesa, inexistent. La frase anterior és una prova que l'invent no funciona sempre i aquesta ho és del fet que, si es vol, es pot escriure així de manera prou entenedora (sobretot si fas servir mots curts i els llargs no els desordenes gaire). O sigui, que en l'exemple primer -el que va circular per internet- hi havia trampa i les lletres només estaven desordenades fins a un cert punt.

I per demostrar-ho, hem reescrit el primer missatge respectant, com en tot el que hem escrit fins ara, la seva regla bàsica, però d'una manera que, per a qui no conegués la primera versió, resulta incomprensible:

"Segons un estudi d'una universitat anglesa, no importa l'ordre en què estan escrites les lletres, l'única cosa important és que la primera i l'última lletra estiguin escrites en la posició correcta."

Comentaris

  • uooo![Ofensiu]
    AnNna | 10-10-2005 | Valoració: 8

    ja l'havia vist! el tinc penjat a la web, però en castellà! Però, saps què? no entenc aquest relat... no hi veig la trampa.... no ho sé!

    per cert! només m'he encallat en dues paraules! ;)

    petons

    AnNna

  • que fort![Ofensiu]
    Noa | 15-08-2005

    Aquest mail ja mel van enviar i la veritat em va agradar molt però ara se m'ha desfet la il·lusió!Com pot ser que s'inventin tanta parafarnàlia! què se'n treu d'això? Passar l'estona? La veritat no ho entenc!!!
    Bé gràcies per fer-me entendre que no és veritat!

  • Curiosíssim.[Ofensiu]
    Jofre | 15-08-2005

    No és una utopia.

  • curiós, original i ... ves a saber què més[Ofensiu]
    estrangera | 15-08-2005 | Valoració: 9

    gràcies peres pel teu esforç titànic amb el meu "la sega" He rigut molt llegint com et sents, davant aquests escrits, de perdut. T'entenc molt bé. A mi, fins que no m'hi vaig posar seriosament,també em passava.No t'hi trenquis pas el cap. Això depèn de la manera de ser de cascú.

    HE DE DIR-TE QUE M'HA AGRADART molt el que dius en la teva biografia: pobres relats solitaris! Perquè demostres posseir bons sentiments i aixó sí que n'és d'important.

    El teu realt és ben xocant per cer.Com diuen "vivir Para ver" Una forta abraçada peres.
    Ets una gran persona!!

  • curiós[Ofensiu]
    març | 07-08-2005

    em van parlar d'aquest fet a la universitat fa uns mesos. El cas és que, independentment de l'existència o inexistència d'aquesta universitat anglesa, els cert és que quan assolim un cert nivell en la lectura no llegim lletra per lletra, sinó que fem una lectura global de les paraules, de manera que no ens cal llegir una paraula fixant-nos en cada lletra, sinó que llegim la paraula sencera. Fem això partint de la pròpia experiència, establint lligams amb els coneixements que ja tenim adquirits.

    És per això, que podem llegir textos amb algunes lletres canviades de posició o, per exemple, de vegades no detectem alguna falta d'ortografia, alguna lletra que s'ha col·lat enmig d'una paraula.

    Apa, ja t'he fotut el rotllo!

    Fins aviat

Valoració mitja: 9

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

peres

72 Relats

286 Comentaris

140613 Lectures

Valoració de l'autor: 9.29

Biografia:
[Durant més d'un any, he tingut com a "foto" aquí dalt una crida al boicot contra Supermercados Dia, per haver acusat de terrorista un noi de 14 anys de Lloret de Mar (la Selva) que el mes de setembre del 2004 els havia demanat que etiquetessin els seus productes en català. Malauradament, la Guardia Civil i la seva Brigada Antiterrorista, el Ministerio del Interior i l'Audiencia Nacional van creure la versió de Dia i van tractar el noi efectivament com a terrorista, com a delinqüent perillós, com a desequilibrat, i la trista actuació que van tenir totes aquestes institucions espanyoles -encara no rectificada formalment- ha marcat per sempre més la família d'aquest noi, que van estar en perill de perdre la tutela del seu fill. Són fets que no podran oblidar mai. Fets que retraten el veritable "tarannà" del govern del senyor Rodríguez Zapatero, disposat a qualsevol cosa per evitar que proliferin a Catalunya exemples de sensatesa com el d'aquest noi, que només pretenia que es complís la llei al seu país.]

Em presento. El pare de Peres era Judà, un dels dotze fills de Jacob, també anomenat Israel. Jacob era fill d'Isaac, i aquest, fill d'Abraham. Peres, etimològicament, vol dir escletxa o bretxa en hebreu antic. Encara que no sóc jueu, sempre m'ha interessat molt la història multisecular d'aquest poble. Ara la veritat és que em fan vergonya, és com quan descobreixes que el teu millor amic en realitat es comporta com una mala persona en determinats àmbits. Potser continua sent amic teu, i l'estimes, però alguna cosa s'ha trencat entre tots dos. Des de fa cinquanta anys, volent rescabalar-se de tot el que havien patit, els jueus que manen a l'estat d'Israel han començat a fer a altres el que els havien fet a ells durant tants segles. Els palestins actuals, la immensa majoria, són innocents de tots els mals que ha sofert el poble jueu. No tenen per què pagar els plats trencats de la història. No em fa por dir això, no temo que ningú m'acusi de genocida, d'antisemita ni d'antijueu, perquè sé que hi ha molta gent a Israel que comparteix aquesta meva opinió, gent a la qual els cappares del país titllen de "traïdors".

"Peres" és, en qualsevol cas, el nom de batalla de Pere Neri. Vaig néixer fa moooolts anys. Provinc d'una ciutat que podrà ser imitada per altres, però mai Igualada. Em dedico a treballar i a la família, amb aplicació similar d'hores a cadascuna de les dues coses. Crec que crec en Déu, en els àngels de la guarda, en els Reis d'Orient, en el patge Faruk i en el més enllà, per bé que cal reconèixer que tot plegat és un misteri. Però és que m'entusiasmen els misteris més fondos de l'existència humana, m'agrada molt preguntar-me coses... i potser no m'agrada tant haver de respondre-les, sobretot quan són preguntes punyents, com ara les que demanen els motius de les desgràcies del món, dels sofriments i de la mort violenta d'innocents.

Crec igualment, però, en la possibilitat que un dia els infants riguin a cor què vols i els adults siguin realment feliços. La felicitat és diferent de la satisfacció: la satisfacció sovint té a veure amb els diners -com més diners, més satisfets. Crec, doncs, que posar l'objectiu de la vida en els diners, com si ens poguessin donar la felicitat, és un error. La felicitat requereix un mínim de benestar, això sí, un mínim, perquè si no menges o no tens llit per dormir llavors és gairebé impossible ser feliç, si no ets un sant d'aquells dels (antics) llibres de religió o un asceta tipus Gandhi, perquè si no tens res la prioritat és sobreviure. Però un cop que tens el mínim, la felicitat consisteix a viure la vida de manera més o menys lluïda segons la sort i la disposició de cadascú, a realitzar-te cada dia, a acomplir el teu destí... sense preocupar-te exclusivament per tu mateix, perquè si només penses en tu potser podràs estar satisfet, però no seràs feliç. Feliços, doncs, tot i que tinguem problemes familiars o laborals, tot i que la hipoteca o el lloguer i altres pagaments ineludibles ens collin, i encara que de tant en tant tot plegat ens faci perdre una mica el son.

També crec que Catalunya ha de ser independent, però si abans parlàvem de misteris, això és molt més que un misteri, és una utopia.

I quan tinc temps llegeixo i escric, i també m'agrada molt el cine, encara que sigui per la tele.

Fi de les confidències, de les reflexions i dels rotllos.

Les meves autores i autors preferits de RC són gent que escriu relats, no poemes. Em sap greu, doncs, pels poetes i les poetesses, però no entenc ni m'agrada la poesia, tret de casos molt excepcionals; no m'agrada ni tan sols la meva, quan em deixo anar i n'escric una de temps en temps.

I ara com ara, no se m'acut res més per dir ací.

Una abraçada,

Pere S. Neri
gener 2007
pereneri@yahoo.com