I jo...somio amb coets

Sóc un esclau dels temps moderns
Un infant exageradament explotat
Ignorat del que passa
I també ignorat per la societat.

Treballo per tots aquells
que no saben comprar sense parar
potser és un dels consols que tenen
per no acceptar
que viuen per treballar.

Tot i així, n'hi ha qui pensen
que sóc feliç sense família
sense quasi aigua ni menjar,
i tant enganyat.

No sóc només esclau del treball
sóc esclau de la vida
sóc esclau de la humanitat
i ni jo me n'adono.

Visc en núvol
on l'únic que m'importa
és poder-me alimentar.

I per què ho hem de canviar
si diuen que jo sóc feliç
i que ja en tinc prou
vivint en la misèria?

I per què preocupar-se
per algú tant insignificant
amb el munt de problemes
que tenim aquí?

El que cal és llençar coets
amunt i avall,
a veure qui és el que té més diners
per fer-los arribar més lluny.

No cal esforçar-s'hi
la vida és així,
el món és així,
ningú mourà un dit
si no és en benefici propi.