Una papallona entre un croissant i un cacaolat.

Un relat de: Tiamat

M'assec a una taula, a un raconet del bar, d'esquenes a la paret. M'omplo el got llarg amb el cacaolat, mentre amb l'altra mà agafo el croissant farcit de xocolata. Em llepo els llavis, oh, que bé que esmorzaré avui! Deixo l'ampolla buida damunt la taula, i queixalo el croissant. Es desfà en engrunes, que intento atrapar amb la llengua i un dit. Els trossets de xocolata de la punta, es trenquen i cauen damunt del plat. Els agafo i me'ls menjo, això no es pot deixar perdre. Poso el croissant al plat, i bec un glop de cacaolat. El contrast de xocolates se'm fa estrany, i decideixo que ja me'l beuré després. Torno a agafar el croissant, i li faig una bona mossegada. Mentre mastego, miro al seu interior, tot buscant el filet de xocolata.
De reüll, veig una ombra fosca que ve directe fins damunt la taula. Aparto la vista de la pasta, i la clavo damunt el marbre. Una papallona, d'uns tres centímetres, s'ha quedat ben quieta massa a la vora del meu plat. No és una papallona gaire bonica, més aviat al contrari, és de diferents tons de marró, i sembla que tingui les ales gruixudes i pesades. Té tota la pinta de ser una papallona malvada, si és que n'hi ha. Amb un cop de la mà, calculant no tocar-la, però sí que li faci aire, intento espantar-la. Però res, ella no es mou, ni tant sols s'immuta. Amb el tovalló de damunt la taula, li dono un copet a les potes, però ella no fa res, i el tovalló queda atrapat sota seu. Sospiro, i miro al meu voltant. El bar està ple d'homes amb corbata que beuen cafè i mengen minis de fuet. La papallona segueix allà. Per què ha hagut de triar la meva taula? Li somric, com acceptant-la, no sembla tenir intenció d'atacar el meu croissant, que de fet és l'únic que em preocupava. El torno a queixalar, començant a notar el gust del filet de xocolata de dins, sentint-me del tot feliç. Si en feia, de temps, que no esmorzava un croissant de xocolata i un cacaolat!
Faig un cop d'ull a la papallona. Segueix immòbil. Me la miro amb més detall, i em dóna la sensació que, entre tants tons de marró, dos punts més foscos li fan d'ulls. Crec que em mira. No n'hi ha dubte. La papallona, des de damunt la taula, contempla els meus gests, crec que fins i tot capta les sensacions de plaer. Llavors em sento gran i maldestre. Terriblement enorme, com un gegant. Em poso al lloc de la papallona, i gairebé em repugno, de tant desmesuradament grossa com sóc. Res a veure amb la minúscula delicadesa de l'animalet. Sóc una bèstia immensa que es posa una pasta dins la boca, que l'estripa, i amb unes dents barroeres, mastega i mastega, fent moure músculs, i deixant entreveure, de tant en tant, el croissant destrossat per les mandíbules.
La mirada de la papallona em fa sentir incòmode, i aixeco la vista, intentant distreure'm amb algun dels homes amb corbata que beuen cafè i mengen minis de fuet. Però també els veig a ells, movent la gola amunt i avall, amb la tassa clavada als llavis, i girant el cap per fer força per esparracar el pa i el fuet. El bar és una multitud de goles d'home, que es mouen en vertical d'una manera gairebé rítmica, deixant anar un soroll que en el fons no sento, però que sé desagradable. L'escena és grotesca, i abaixo de nou els ulls.
La papallona segueix allà, ara sembla que somriu. Encara tinc el croissant a la mà, i el got de cacaolat ple. Deixo la pasta al plat, i l'aparto. Les vores que he mossegat, estan esfilagarsades. Agafo el got, hi apropo els llavis, però segueixo sentint el soroll de les goles, i imagino la meva pròpia, dansant-me dins del coll. Poso el got damunt la taula, i miro la papallona, amenaçant. Torno a intentar fer-la fora amb la mà, em molesta que em miri amb aquests aires. Li bufo, estiro el tovalló que encara té sota les potes, li acosto el plat fins gairebé tocar-la, però ella no fa cap gest. I si és morta? penso. Però no, perquè sé que es burla dels meus gests frustrats. Estúpida papallona. L'esclafaria amb el puny, però les seves ales gruixudes cruixirien sota la meva mà, i crec que no ho podria suportar. Només d'imaginar-m'ho, ja em fa angúnia.
Agafo el croissant, però està desfet pels llocs on havia queixalat, la pasta penja en fils humits per la meva saliva. El cacaolat, no el puc ni veure, sentint en cada un dels glops la meva gola removent-se. Estúpida papallona. Hi atanso el dit índex i polze fent forma d'O, amb la intenció de colpejar-la i enviar-la ben lluny. Però quan estic apunt de transformar els meus dits en una catapulta, m'entra de nou el fàstic, i sacsejo la mà ben lluny seu, per espolsar tot l'aire que ha estat en contacte amb mi i la papallona al mateix temps.
No puc més. Veig passar el cambrer, i aixeco un dit. Eh, perdona, em cobres?, li dic. Ell assenteix i marxa a buscar el meu compte. Mentrestant, quedem jo i la papallona soles de nou. Segueix sense moure's, la molt tossuda. Em mira i se'n fot de la meva frustració i de la meva estúpida immensitat. Estúpida papallona d'ales gruixudes i pesades, t'odio. Abaixo la cara, per tenir-la a l'alçada de la taula, i mirar la bèstia directament als ulls. T'odio, li repeteixo.
El cambrer torna, i em deixa el platet amb el compte. Alço la vista per mirar-lo, i li somric. Ell veu la papallona damunt del tovalló de paper, i se li escapa el riure. Una papallona! exclama, com si hagués vist una espècie extingida durant l'època dels dinosaures. Llavors, li dóna un copet amb el dit, directament damunt les ales, i la papallona les comença a moure, alça el vol i s'allunya de nosaltres, en direcció al carrer i sense fer-nos més de cas. Abans de creuar la porta, però, em sembla veure com es gira, i em treu la llengua.

Estúpida.

Comentaris

  • hahahahahahahha[Ofensiu]
    annabella pampallugues | 03-01-2006 | Valoració: 10

    m'he passat mitja hora rient. És que cada vegada que et llig m'agraden més els teus relats!
    Tens un estil fresc, com ple de colors alegres, no sé com explicar-ho.

    Ja saps que sóc fan teua.

    Molts besets

    annabella pampallugues

  • bon relat[Ofensiu]
    Noa | 30-10-2005 | Valoració: 9

    Es que tot això que acabo de llegir em sona moltíssim, no sé si és un comportament que tenim els humans en general o què, però juraria que ja me n'han passat de coses similars! M'encanta com has explicat això que t'ha passat. No sé com t'ho fas que treus la inspiració de qualsevol cosa! Genial!

  • peres | 29-10-2005 | Valoració: 10

    (mat), aquest relat em sembla admirable, molt i molt bo, del milloret que has escrit. Hi has dedicat més temps que a d'altres, oi que sí? El trobo molt ben compassat, molt ben desenvolupat, sense errors. I hi ha molta profunditat, trobo: aquesta manera de veure'ns a nosaltres mateixos des d'una perspectiva diferent, de veure'ns monstruosos, l'he trobada molt original. I barrejat amb aquestes fondàries -i ha molt per rumiar, en aquesta idea anterior- els teus detalls habituals tan casolans i tan ben trobats, com explicar el contrast entre el gust d'una xocolata i de l'altra... i així molts.

    Noia, ja t'ho he dit més vegades. Ho fas molt bé... i em fa l'efecte que t'hi podries dedicar professionalment, si volguessis. Vull dir que em sembla et podries guanyar la vida escrivint, potser guions de teatre, de sèries de TV o ràdio, més que literatura gruixuda... No ho sé, eh? Però tinc aquesta sensació.

    Bé, fins a la pròxima.

  • Al·lucino!![Ofensiu]
    pseudo | 19-10-2005

    La descripció de l'escena és genial, i el relat enganxa... a més a més és molt divertit!!

  • minimalista[Ofensiu]
    foster | 19-10-2005

    quant a l'objecte o subjecte de la narració, però situat dins un entorn que fa que et plantegis que hi ha alguna cosa al darrera que no vol ser tan òbvia.
    Tant li fa, els detalls, potser una mica repetitius, segueixen un joc i un discurs correcte. Un bon exercici narratiu, però potser hi faltaria alguna cosa més. Com a començament d'una història en què ella està esperant algú, seria prou inquietant, la papallona com a metàfora o símbol d'una trama encara per desenvolupar, com a contrast de l'acció trepidant que s'esdevé (que es podria esdevenir) a continuació.
    Només és una idea.

    Que acabis bé el teu dia.

    foster

  • Seductores[Ofensiu]
    M.Victòria Lovaina Ruiz | 19-10-2005 | Valoració: 10

    Seductores, tu i la papallona (el cacaolat també, és clar). Felicitats. és avui, oi? Sí, té el teu aniversari. Un petonàs.

  • El portagonista[Ofensiu]
    Màndalf | 19-10-2005 | Valoració: 10

    ha mirat amb mals ulls la papallona. Què no sap que volia posar-se-li a l'espatllai desitjar-li bona sort?

    A part de la conya, molt amé el relat que has desgranat amb poquets elements. I la visió de l'entorn des de la papallona un recurs interessant.
    Salut.

  • 5 minuts![Ofensiu]
    brumari | 13-10-2005

    D'un fet banal -una papallona- fer-ne una narració de 5 minuts que, com ja t'han dit, si la comences a llegir no la deixes fins el final. No tothom pot.
    Petons

  • maleïda papallona!![Ofensiu]
    bristoliana | 13-10-2005 | Valoració: 10

    escrius realment bé, només observant la llargària del text em feia mandra, però quan l' he comensat a llegir no he pogut parar!

    está mol bé, de veritat!!

    PD: maleïda papallona!!

  • Chelsea, the classic girls of 60's | 13-10-2005 | Valoració: 8

    Molt bo el relat, m'agrada molt com escrius, aquests i els altres també. Però 'collons' com et ralles per una papallona!!!!! Mare meva, jo crec que no em rallo aixi ni per coses realment trascendentals...imagina per una papallona, ke fort! Pero bueno una de dos: o estàs completament paranoica o tens una capacitat imaginativa molt gran ;) (espero k sigui la 2na i si no ho és tampoc te 'ofenguis). No escric gaire bé, pero molaria que llegisis algun dels dos escrits que tinc fins ara i me'ls comentessis, m'interessa la teva opinió. Records i per cert, un bloc bastant peculiar, i una anada d'olla impressionant, també.


    _________________________

    Always true is Red, White and Blue

  • Papa, llona[Ofensiu]

    Vols dir que la papallona no era l'escarabat de la cuina disfressat?

Valoració mitja: 9.57

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Tiamat

Tiamat

321 Relats

1512 Comentaris

642100 Lectures

Valoració de l'autor: 8.82

Biografia:
també al bloc d'europa de l'est
transiberia.blogspot.com,
a la revista
Revista Est'
i al mail
tiamat_relats@yahoo.es

Laura Bohigas, del 85. He estudiat filologia eslava i, en el meu temps lliure, viatjo als Balcans. Visc a Barcelona, però no en sóc. I més coses, però en l'essencial, poc més

Entre els 19 i els 22 anys vaig escriure 321 coses i les vaig anar penjant aquí. Ara m'he calmat i escric de tant en tant, però no ho penjo aquí. Llegeixo molt.