Sobredosi

Un relat de: Noa

Recordo on té la última capsa.
La vaig a buscar.
La contemplo durant hores.

Em cau una llàgrima
em recorre la galta
avança decidida.

La meva mare
jo sempre al seu costat
no la vaig aturar mai
no deu fer per mi.
Ara, m'aturarà ella a mi?

Obro la capsa
n'agafo una,
la més petita.

Ella no les utilitzà així.
Sabia que la destruïen per dins.
Li era igual.

Cada dia eren més
ja no li quedaven diners.

Ara estic sol
no tinc ganes de passar-ho aquí.
La vull acompanyar!!
Agafo una altra pastilla.

Em noto dèbil, cada cop més,
Però ara sí que la podré ajudar.
Mare, t'estimo.

Comentaris

  • que fort![Ofensiu]
    susedka | 30-05-2006 | Valoració: 10

    El que més m'ha agradat! Té molta força i esgarrapa l'ànima.
    Gràcies per llegir-me Inka estimada.
    Aviat serà el Dia D

  • Hola![Ofensiu]
    ROSASP | 29-05-2005 | Valoració: 9

    Un crit sol i desesperat. Records i vivències que marquen profundament.
    Davant el sentiment i la sensació de no haver pogut ajudar a la seva mare, cau ell mateix en el pou de la desolació i el dolor...
    Un poema molt trist, que deixa veure la realitat de les persones afectades i de les que viuen a la vora. Tot plegat un abisme...
    El trobo molt ben estructurat i el tema punyent i dur, tractat amb força i tendresa.

    No t'havia llegit mai, cada dia som més i és molt difícil arribar a tothom.
    Gràcies al teu comentari, he tingut la sort d'arribar fins aquí.

    Una abraçada i fins la propera!

  • Nenaaa!!![Ofensiu]
    Magdeta | 09-05-2005

    Nena, què t'he de dir jo a tu que no sàpigues? Escrius molt bé, i a més, ets genial! I aquest poema... estrany, però original.
    A partir d'ara penso comentar-te tots els relats, d'acord?
    Res més...
    Fins divendres bonica!
    Un petonet a la punta del nas!

Valoració mitja: 9.33

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: