Aleix de Ferrater: em vas preguntar pel títol, que destacava i cridava l'atenció perquè aparentment no encaixava.

El títol és la clau d'aquest text, en resposta a un text titulat "sense..." en aquesta mateixa plataforma i escrit per en trucido, antiga parella sentimental amb qui vam fer una sèrie d'intercanvis aleshores, fins que jo per raons personals vaig optar per deixar d'emprar aquesta plataforma i tornar a l'anonimat, callant la meva ploma.

Moltes gràcies per la teva observació i crítica respectuosa. Com la de tots els qui heu comentat algun dels meus relats, me les vaig llegir i m'han ajudat a créixer en molts aspectes durant l'etapa final de la pubertat i l'inici de la meva maduresa.

Una forta abraçada,

nichs.

...repetitiva i pesada que el "com sempre" obliga a fer un esforç per seguir el ritme... fins que al final, reps una estocada inesperada i se't trenquen els esquemes en mil bocins.

Ha estat una grata sorpresa que amb això em recordis que a vegades, rera els tòpics hi ha sorpreses amagades... encara que aquesta no fos precisament "bona".

Una abraçada de la teva lectora, potolet! :)

però malgrat la cruesa de les paraules, m'arriba endins i em posa al seu lloc.

Has trobat les paraules justes, ben calibrades, per expressar l'inici d'una mescla emocional que no té mesura... :)

gràcies!

quin cap... ^__^'

...un plaer llegir aquest relat. El final m'ha sorprès gratament!
Tens un estil que fa lleugera la lectura... m'alegra haver-te trobat, i procuraré llegir-te més. :)

(si això és sota efectes secundaris de la grip... em pregunto com seran els que acontinuació llegeixi! ;) )

...detestar aquestes paraules, ni que m'hi esforcés una eternitat.

Gràcies per ser.

...que no em passava per RC, i ara que he tornat a fer-hi una ullada, m'he adonat de com us trovaba a faltar!

M'acabo de llegir tots els nanos que has publicat, i són uns caramels per al lector! :)

M'encanta la quotidianitat que transmets, aixi com la senzillesa del text...

...t'he de llegir més! ;)

Massa bo com perquè trobi paraules més adients que les dels altres!

M'he quedat sorpresa de la capacitat amb la que has pres la mida justa: cada frase té el seu pes, ben mesurat, i malgrat tot aquestes flueixen amb la claredat de l'aigua fresca... i amb una tendresa de fons que et fa compendre i compartir per uns instants el curs del relat, i en especial la llàgrima final.

Gràcies per comentar-me, jo ja t'havia llegit uns quants cops... però si no t'havia comentat fins ara, era per timidesa i un xic d'admiració...

Bon any! :)

encara que potser, per mi, la resposta seria que...

no, no és etern.

però evoluciona i creix amb el temps, com nosaltres mateixos. Potser la única diferència, és que la seva esperança de vida es pot allargar fins a l'infinit... ;)

un petó!

...aquest relat s'ha de destacar! :)

Hi he fet una altra llegida, ara que l'he vist a destacats... i no em canso de repetir que m'encanta!

un petó :)

Felicitats retrassades a n'atram! :)

molt bons els haikus. M'han agradat. Els trobo, en general, bastant gràfics... i la simplicitat que tant els caracteritza la trobo molt aconseguida!

un petó a l'exprofe, i 37 abraçades càlides a la "cumpleanyera"! :)

PD: com va tot? jo vaig tan tan tan atrafegada intentant compendre les novetats... PERÒ pensava passar-te a saludar algun d'aquests dies... :) no et pensis que ho oblido tan fàcilment!

en fi... ^___^ fins aviat, espero!

Simplement genial!

T'acabava de comentar a Antic amor... però és que ara m'he llegit aquest, i les paraules m'han entrat ben endins, ja que no fa tant, estava tal com tu et descrius aquí...

un fort petó... i no deixis de somiar! : )

...per deixar-nos plasmada, en aquests versos tan ben escrits, aquella vivència que molts no podem expressar amb tanta claredat i sinceritat.

M'alegra haver-te descobert... sobretot, per aquest poema :)

Et llegiré!

em preguntava fins a quin punt aquest relat és fruit de la imaginació, "tan sols"...

gràcies per haver-ho redactat; n'hi ha que no en som prou, de valentes...

et llegiré! : )

malgrat tot... no desisteixis! ;)
val la pena rebre de tant en tant una resposta sincera i agradable, després de tants mails escrits acuradament... molts cops no hi pensem, a fer veure a l'altre l'alegria que ens ha provocat la lectura del seu missatge ^___^, senzillament, oblidem que la telepatia no sempre funciona.

T'animo a seguir enviant mails (com jo faig encara, de fet)... tard o d'hora rebràs la resposta buscada... quan menys te l'esperis! ;)