La dama i el seu gosset (Avui va de capses).

Un relat de: nichs
Tots tenim una capsa de tè. Aquella capsa metàl.lica, petita, compacta i envasada al buit que conté el més essencial del nostre jo:

Els records, els sentiments, les persones que ens han deixat, les persones a qui hem deixat enrera… infinits estigmes i cicatrius continguts en petits signes personals.

La capsa de tè simbolitza en sí mateixa el conjunt de l’inconscient que amaguem sota l’estora de l’habitació. Aquell inconscient que tan sols uns pocs afortunats -potser fins i tot cap- tindran la sort d’entreveure en algun moment de feblesa, tot projectant en nosaltres la capsa de Pandora. Es tracta, potser, d’aquella intimitat avergonyida que s’amaga rera la cortina del bany?

Al final, tant se val que d’una capsa de tè es tracti. Les capses alemanyes són capses de tè d’allò més petites i recloses, mentre a França són capses de bombons rovellades pel pas del temps i a Catalunya parlem d’antigues capses de cava que ens parlen d’una alegria passada que decora un interior silenciós i obscur.

Siguin com siguin aquestes capses, totes elles les decorem amb detalls, alguns senzills, altres elaborats… però cap d’ells prescindible.

Al final, el que em pregunto és en quin cantó de la capsa decidim viure (des d’on ens la mirem): des de l’interior metàl.lic, sobri, silenciós i tapiat; o bé des de l’exterior pintat, elaborat, contornejant i a voltes estrident?

Personalment? Darrerament tendeixo a ballar entre aquests dos cantons, al so de les capses de música.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de nichs

nichs

26 Relats

24 Comentaris

19272 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
Tan sols...
Uns ulls terrossos que miren (i admiren) allò que veuen, unes orelles que escolten... i una ment que sent, no pensa i dibuixa el món a la seva manera... amb paraules o amb gestes.