Història d'amor escrita sota els efectes secundaris de la grip

En llegir la introducció que vas escriure al teu relat, he estat temptada de no obrir-ho, ja que avui no em sentia especialment “romanticona”, i de costum segueixo les teves indicacions, perquè ja saps estimada Aurora que els teus desitjos són ordres per a mi.
Però, a pesar de tot, ha pogut més la curiositat i he començat a llegir-ho... i de seguida m’ha brollat un somriure, i tot seguit he quedat atrapada en la història, demanant a les musses que t’haguessin inspirat una oportunitat de ser feliç per a la Margarida.

He de reconèixer humilment que no sé el que són les llenties “pardina”, però destaco que les referències casolanes que demostren el grau d’enamorament adolescent de la dona adulta les he trobat encisadores!

La trobada física m’ha semblat molt ben seqüenciada, i el final... ai, el final m’ha deixat amb una tristesa que he entès era la causa del teu advertiment inicial.
Tot i això, ha valgut la pena llegir-te, com sempre de fet, i m’ha agradat la història des del primer fins el darrer mot.

Per a la Margarida, unes paraules sàvies: En qüestions d’amor, més val enyorar el que es va gaudir, que somiar amb el que no es va tenir.

I per a tu, una abraçada plena de sol primaveral en ple hivern,
Unaquimera

a mi m'ha agradat!!
m'ha agradat que el titol sigui el protagonista de la teva historia i no del relat..ho he trobat molt original! I la historia la he trobat molt amena, una historia d'amor romantica amb un final no gens esperat..
felicitats i moltes gràcies pels comentaris!

esta waii ^^

Saps que?, doncs en endavant aniré a comprar a la botiga de barri que això dels supermercats em comença a fer por si hi passen aquestes coses.

Al barri hi ha de tot!...i a RC, també!

Pero sigui als supers o a les botigues de barri, ETS LA MILLOR!.

petons

Crec que tots els que escrivim aquí, a RC, ho fem perquè ens diverteix fer-ho, i perquè ens agrada divertir als companys, o als simpes lectors. Una cosa que m'agrada de Rc és l'estructura democràtica que permet que tothom digui la seva.
Dit això, evidentment tens raó d'empipar-te amb comentaris que no justifiquen valoracions baixes i semblen fets només per resultar impertinents. Ho dic, això, pels comentaris que llegeixo a aquest relat, és clar, i m'agrada que al final reconeguis que tothom pot dir la seva. Però, fes-me cas -si's plau-, aquest relat està lluny de ser una bírria, encara que sens dubte té defectes -no crec que a RC n'hi hagi cap que no en tingui-. En concret, penso que el comentari inicial crític encerta en un parell de les objeccions, però, repeteixo, això no fa d'aquest relat cap bírria, ni tan sols un simple esbós mal embastat.
No té intencions de ser humorístic, en això coincideixo amb tu (això sí que és un comentari humorístic, involuntari per part meva), i traspua en canvi una malenconiosa sensació de frustracions i mutilacions sentimentals. D'angoixes vitals, vaja.
Una abraçada, i molts ànims!
franz

És bastant birria, embastada, com dius tu i amb incongruències. En quan a l'humor, no en té gens ni mica, la veritat és que em pensava que parlaves d'un altre text. Així doncs et dono tota la raó. El títol no té res a veure amb la història perquè els efectes secundaris de la grip eren de l'autora, no dels personatges. Però em va semblar convenient posar-ho perquè aquest relat no és del meu estil, com molt bé sabràs si és que em llegeixes. La queixa va ser una reacció instintiva com ja et vaig explicar.
Escric tot això perquè no m'agrada gens ni mica que la gent estigui disgustada amb mi. Em fa sentir fatal, sobretot perquè com diu un dels meus fills, per internet tothom té dret a
dir el que vulgui.
Espero que, amb aquesta aclaració, s'hagi desfet el malentés i continuis llegint-me, si tu vols, és clar.

i t'ho dic sense cap mena d'ironia. Jo tampoc t'he faltat al respecte, al menys no era la meva intenció, però és que ja n'estem tots farts dels comentaris dels que no col·laboreu amb els vostres escrits i d'alguna manera voleu donar lliçons als que, ni som professionals ni ho pretenem ser. Jo crec que s'ha de predicar amb l'exemple i si realment es vol ajudar el que s'ha de fer és, no és dir el que està malament i prou sinó aportar idees i indicar com s'ha de fer. En plan didàctic, com fan els professors.
Dius que m'he picat, potser sí, ha estat una reacció automàtica atesa la quantitat de comentaris que m'han criticat perquè sí. Te'n diré un: "M'ha encantat el que has escrit, però
però perquè no se't pugi l'ego et poso un 1".
Entens ara la meva reacció?
Jo opino que els que no escriviu a RC us haurieu d'abstenir de fer comentaris crítics perquè no podeu mostrar com ho feu vosaltres i no podem aprendre del vostre mestratge. Aquesta és la meva opinió, molt discutible, evidentment.
Et reitero els petons.

I el relat. Tot i que el final m'ha deixat "compungida". Volem que ens tornis la seva mirada. Nosaltres tembé ens n'hem enamorat!

si la història mereix un deu o no. Ningú te'l demana. En quan al títol, et recordo que les històries humorístiques ho són precisament perquè d'alguna manera tenen un punt d'absurditat que tu, evidentment, no saps apreciar.
Molts petons

M'ha estranyat el text quan he començat a llegir-lo. No semblava teu. M'ha sorprès. Per altra banda estava cantat que l'amor de supermercat no té futur, per una cosa o una altra sempre s'està pendent de l'alça dels preus. Ella i ell acaben pagant un preu bastant alt. La història no sorprèn però està molt bé redactada i com sempre té una definició impecable.

Un molt bon relat, que es llegeix amb agradable facilitat; amè i subtil, conté unes pinzellades d'humor irònic i ben posat, per explicar una historia, que a la llarga és trista i humida com un somni d'aquells que de bon matí no saps ben bé de on poden haver sortit. Mereixes un deu i una felicitació.
Salut,
Ramon

com al Joan Gausachs, que estava acostumada a un estil determinat teu, i avui he pogut comprovar que, a més d'escriure bé, ets versàtil i no t'imposes límits literaris. I ens ho mostres en aquest relat, on planteges un drama humà amb tota la naturalitat, exposant els fets i tenint cura de no emetre cap mena de judici. I a mi m'han agradat tant la manera d'explicar-ho com la distància emocional que has aconseguit en la veu narrativa.
Una abraçada, Aurora!

la meva compi i jo pensem q el final no és just!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! teniu q tindre mé de cor amb aquests temes home heu de pensar q hi ha gent q ho passa malament amb aquests tests temes.

esta muy chulo pero le faltaria algo mas

Pensava que tot acabaria bé vull dir que el noi i la noia s'ajuntarien i no pas que en Marcel es quedes sense memòria despres de quedar-se en coma per un accident.

m'he quedat sense paraules.

m'ha agradat molT!

Pensava que tot acabaria bé vull dir que el noi i la noia s'ajuntarien i no pas que en Marcel es quedes sense memòria despres de quedar-se en coma per un accident.

m'he quedat sense paraules.

m'ha agradat molT!

Arribo i et trobo de compres pel super.

Un relat encantador amb un final trist, però, hi ha final per aquestes coses? Els ulls del Marcel, estan a tres quarts de quinze, però... i el cor?.

Ets una màquina de les paraules!

Llegir-te es gaudir!

Llegir-te es GAUDIR!

Llegir-te es GA-U--DIR!!!!!!! .

Petons que rima amb..torrons! ai, no, que les Festes ja han passat! Aaaaaaaammmmbbb, ...ni pu... Ets tu la fabricant de paraules. Dona'm alguna idea!

Me'n vaig a munyir que es lo meu!

quin cap... ^__^'

...un plaer llegir aquest relat. El final m'ha sorprès gratament!
Tens un estil que fa lleugera la lectura... m'alegra haver-te trobat, i procuraré llegir-te més. :)

(si això és sota efectes secundaris de la grip... em pregunto com seran els que acontinuació llegeixi! ;) )

He de reconèixer que venint de tu, esperava una altra cosa. Esperava, com sempre o quasi sempre, notar, veure, aquella subtil ironia, aquell aire fresc de relat espontani, àgil i humorístic… però no, aquesta vegada, m'has enredat del tot.
Ara bé, reconec -com sempre-, que escriguis el que escriguis… el teu estil m'enganxa!
Has començat l'any força bé!
- Joan -