Història d'amor escrita sota els efectes secundaris de la grip

Un relat de: aurora marco arbonés

HISTÒRIA D'AMOR ESCRITA SOTA ELS EFECTES SECUNDARIS DE LA GRIP

El xoc dels carros va ser frontal perquè tant ell com ella badaven mirant les prestatgeries. Però, malgrat el petit ensurt, els rostres d'ambdós es van il·luminar amb un somriure divertit. Es van excusar l'un a l'altre i, durant aquells pocs segons, la Margarida va quedar gratament impressionada per la mirada d'aquell home que, sense tenir res de particular, li havia semblat enormement atractiu. El va observar més atentament mentre feien cua en caixes paral·leles. No era pas més maco ni més ben plantat que el seu marit però aquella mirada, Déu meu!, li feia pessigolles al cor, àvid de romanticisme, de paraules d'amor i d'aventura.
No hi va tornar a pensar fins que el divendres següent se'l va trobar voltant pels passadissos del supermercat. La Margarida es va fer trobadissa per a tornar a contemplar els seus ulls, i va comprovar amb goig, que ell també semblava content de reveure-la.
Al cap d'una setmana, mentre buscava un paquet de llenties pardina, ell era al seu costat agafant un pot de mongetes cuites. Aquest cop les seves mirades van ser més llargues i penetrants i a la Margarida se li va eriçar tota la pell. A partir d'aquell moment, es va passar tota la setmana esperant que arribés el divendres. Estava enamorada com una adolescent! No s'ho podia creure! Tan aviat flotava sobre un núvol de cotó com navegava muntada en una muntanya russa. El cor li feia xup, xup a tothora i no tenia res més al cap que la imatge d'aquell home d'ulls travessadors. La casa es va ressentir d'aquells amors tardorencs: a la sucrera no hi havia sucre ni sal al saler, els mitjons negres apareixien al calaix aparellats amb els marrons i a la nevera es van començar a trobar objectes tan estranyament aliens com una botella de xampú o una capsa de tiretes. Per damunt de taules i tauletes reposaven les pastilles que havia oblidat prendre's i donava tombs per la casa sense saber què buscava ni on anava, sempre amb l'obsessió d'aquells ulls misteriosos que la perseguien.
Quan finalment va arribar el divendres, es va arreglar amb molta cura. Malgrat els tres embarassos dels fills, la natura havia respectat la seva silueta més aviat menuda que li conferia un aire jovenívol. No hi havia coqueteria en la seva manera de vestir i li va saber greu no tenir alguna cosa més sexy que posar-se. Tanmateix, quan es va mirar a l'espill abans d'agafar la bossa, aquell li va tornar la imatge d'una dona maca, a la que el amor dotava d'un aspecte radiant.
Com si s'haguessin posat d'acord, un cop feta la compra, la Margarida i en Marcel van entrar junts a l'ascensor que conduïa a l'aparcament. Ell, mirant-la intensament, li va aixecar la barbeta i li va fer un petó dolcíssim que la va deixar gairebé desmaiada. Després, a l'aparcament, tenint molta cura de que ningú els veiés, es van agafar de les mans i es van abraçar amb presses i amb neguit.
A partir d'aleshores, cada dia de la setmana era una tortura per a La Margarida i cada divendres era com estar a la glòria. Tanmateix, la neguitejava el fet de causar sofriment al seu marit si aquest descobria la passió que sentia per en Marcel. La Margarida havia acceptat pujar al cotxe del seu enamorat per a fer-se petons capa cop més ardents i, bojos de desig, van acordar trobar-se en un hotel el proper dilluns.
La Margarida, amb el cor a la boca, es va esperar asseguda en un banc a prop de l'hotel. Però en Marcel no es va presentar a l'hora convinguda. Ella s'hi va estar gairebé una hora fins que, corferida, va tornar a casa preguntant-se per què ell l'havia abandonada en aquell fred dia de gener. Després de tres dies de decepció i angoixa, es va assabentar casualment per una veïna, que treballava a l'hospital universitari, de que en Marcel havia tingut un accident molt greu i que estava en coma. Passat el temps, va recuperar la consciència però no la memòria.
I ara ella el veu cada divendres, amb el carro de la compra i la llista a la mà, voltant pel supermercat com un somnàmbul. Quan les seves mirades es troben, ella ja no hi detecta ni una espurna de l'amor i la passió que els havia il·luminat. I es pregunta, esmaperduda, si algun dia el Marcel la tornarà a mirar com la mirava abans.

Comentaris

  • Qüestions d'amor[Ofensiu]
    Unaquimera | 15-01-2011 | Valoració: 10

    En llegir la introducció que vas escriure al teu relat, he estat temptada de no obrir-ho, ja que avui no em sentia especialment “romanticona”, i de costum segueixo les teves indicacions, perquè ja saps estimada Aurora que els teus desitjos són ordres per a mi.
    Però, a pesar de tot, ha pogut més la curiositat i he començat a llegir-ho... i de seguida m’ha brollat un somriure, i tot seguit he quedat atrapada en la història, demanant a les musses que t’haguessin inspirat una oportunitat de ser feliç per a la Margarida.

    He de reconèixer humilment que no sé el que són les llenties “pardina”, però destaco que les referències casolanes que demostren el grau d’enamorament adolescent de la dona adulta les he trobat encisadores!

    La trobada física m’ha semblat molt ben seqüenciada, i el final... ai, el final m’ha deixat amb una tristesa que he entès era la causa del teu advertiment inicial.
    Tot i això, ha valgut la pena llegir-te, com sempre de fet, i m’ha agradat la història des del primer fins el darrer mot.

    Per a la Margarida, unes paraules sàvies: En qüestions d’amor, més val enyorar el que es va gaudir, que somiar amb el que no es va tenir.

    I per a tu, una abraçada plena de sol primaveral en ple hivern,
    Unaquimera

  • DONCS..[Ofensiu]
    Nyanga | 03-08-2009 | Valoració: 10

    a mi m'ha agradat!!
    m'ha agradat que el titol sigui el protagonista de la teva historia i no del relat..ho he trobat molt original! I la historia la he trobat molt amena, una historia d'amor romantica amb un final no gens esperat..
    felicitats i moltes gràcies pels comentaris!

  • Si tu mateixa dius que no val res[Ofensiu]
    angoixauital | 30-01-2009 | Valoració: 6

    et puntuaré com a tal

  • olaaaa[Ofensiu]
    nataliiah | 30-01-2009

    esta waii ^^

  • Quin merde![Ofensiu]
    entortilligat | 27-01-2009 | Valoració: 10

    Saps que?, doncs en endavant aniré a comprar a la botiga de barri que això dels supermercats em comença a fer por si hi passen aquestes coses.

    Al barri hi ha de tot!...i a RC, també!

    Pero sigui als supers o a les botigues de barri, ETS LA MILLOR!.

    petons

  • No he dit que sigui cap birria[Ofensiu]
    riuvermell | 25-01-2009

    espero acceptis tu també les meves disculpes, ara soparé més tranquil, jo tambe accepto les teues explicacions.
    Et seguiré llegint, no ho dubtis. Ara ja sabràs que faig comentaris raros, però de tot cor.

  • Efectes secundaris[Ofensiu]
    franz appa | 25-01-2009

    Crec que tots els que escrivim aquí, a RC, ho fem perquè ens diverteix fer-ho, i perquè ens agrada divertir als companys, o als simpes lectors. Una cosa que m'agrada de Rc és l'estructura democràtica que permet que tothom digui la seva.
    Dit això, evidentment tens raó d'empipar-te amb comentaris que no justifiquen valoracions baixes i semblen fets només per resultar impertinents. Ho dic, això, pels comentaris que llegeixo a aquest relat, és clar, i m'agrada que al final reconeguis que tothom pot dir la seva. Però, fes-me cas -si's plau-, aquest relat està lluny de ser una bírria, encara que sens dubte té defectes -no crec que a RC n'hi hagi cap que no en tingui-. En concret, penso que el comentari inicial crític encerta en un parell de les objeccions, però, repeteixo, això no fa d'aquest relat cap bírria, ni tan sols un simple esbós mal embastat.
    No té intencions de ser humorístic, en això coincideixo amb tu (això sí que és un comentari humorístic, involuntari per part meva), i traspua en canvi una malenconiosa sensació de frustracions i mutilacions sentimentals. D'angoixes vitals, vaja.
    Una abraçada, i molts ànims!
    franz

  • Mira, angoixavital, he rellegit la història i en realitat tens tota la raó del món. [Ofensiu]

    És bastant birria, embastada, com dius tu i amb incongruències. En quan a l'humor, no en té gens ni mica, la veritat és que em pensava que parlaves d'un altre text. Així doncs et dono tota la raó. El títol no té res a veure amb la història perquè els efectes secundaris de la grip eren de l'autora, no dels personatges. Però em va semblar convenient posar-ho perquè aquest relat no és del meu estil, com molt bé sabràs si és que em llegeixes. La queixa va ser una reacció instintiva com ja et vaig explicar.
    Escric tot això perquè no m'agrada gens ni mica que la gent estigui disgustada amb mi. Em fa sentir fatal, sobretot perquè com diu un dels meus fills, per internet tothom té dret a
    dir el que vulgui.
    Espero que, amb aquesta aclaració, s'hagi desfet el malentés i continuis llegint-me, si tu vols, és clar.

  • no sé escriure[Ofensiu]
    riuvermell | 24-01-2009

    no tinc imaginació, sóc un simple vigilant, entro a la feina d'aqui a dues hores, estic aprenent a escriure aquí, fent comentaris. Us penseu que per que us surt molt bé a vosaltres, es tan fàcil, doncs no em sembla fàcil a mi, però els que en sabeu, o teniu imaginació, us sembla que tots ho veiem igual de fácil.
    Perdona si t'he asustat, em va saber greu tot aquell merder del rapea i l'altre, jo no vaig ficar-mi, tot i que estava al corrent, aquell rapea era un () no diré el que en penso d'ell/a.
    No soc cap mestre, en res, comento el que veig, i soc incapaç de fer un comentari com alguns havia vist fa temps, del bruixot, de la leela angie i altres ara fa més de dos anys. Ells sabien fer comentaris.
    Ara tots sembla un parvulari, amb comentaris estil teletubies i posant deu a tor i dret. Et repeteixo que em sap greu molestar-te a tu, però el mal us el feu vosaltres matexos amb tanta pompa aborrida d'abraçades.
    I que consti que no soc cap vell ni nou relataire, he vist comentaris al respecte, i ja he dit que jo no escric res. Sols vells poemes d'adolescent, com tants als seixanta.
    Però sí que llegeixo, i molt, Auster Camilleri Vazquez Montalban, novela negra, estic llegint el segon llibre del suec aquest mort. Em crec capaç de veure si alguna cosa val, o no, malgrat no sé escriure.
    Adeu i gràcies, no et molestaré més, i no patexis per els que insultan, on son ara els seus comentaris? Els mosquits et piquen, i moren, pobrets.
    Jo sols soc un lector unamica pesat.

  • angoixavital, agraeixo el teu interès per a que millori els meus relats[Ofensiu]

    i t'ho dic sense cap mena d'ironia. Jo tampoc t'he faltat al respecte, al menys no era la meva intenció, però és que ja n'estem tots farts dels comentaris dels que no col·laboreu amb els vostres escrits i d'alguna manera voleu donar lliçons als que, ni som professionals ni ho pretenem ser. Jo crec que s'ha de predicar amb l'exemple i si realment es vol ajudar el que s'ha de fer és, no és dir el que està malament i prou sinó aportar idees i indicar com s'ha de fer. En plan didàctic, com fan els professors.
    Dius que m'he picat, potser sí, ha estat una reacció automàtica atesa la quantitat de comentaris que m'han criticat perquè sí. Te'n diré un: "M'ha encantat el que has escrit, però
    però perquè no se't pugi l'ego et poso un 1".
    Entens ara la meva reacció?
    Jo opino que els que no escriviu a RC us haurieu d'abstenir de fer comentaris crítics perquè no podeu mostrar com ho feu vosaltres i no podem aprendre del vostre mestratge. Aquesta és la meva opinió, molt discutible, evidentment.
    Et reitero els petons.

  • ironic?[Ofensiu]
    riuvermell | 24-01-2009

    m'he perdut alguna cosa?
    No tens gaire humor, ni tens gaire fairplay. No discuteixo que agradi aquest relat, però està embastat, li cal un repàs, i el final s'agafa amb pinces, el titol pot ser divertit, però encara no he vist la ironia.
    I jo no t'he faltat al respecte, t'he fet un comentari educat, perquè normalment m'agraden els teus relats, i volia que miresis de milorar-lo, però qui es pica, alls menja, adeu aurora.

  • Doncs a mi m'agrada el títol[Ofensiu]
    M.Salles | 24-01-2009 | Valoració: 10

    I el relat. Tot i que el final m'ha deixat "compungida". Volem que ens tornis la seva mirada. Nosaltres tembé ens n'hem enamorat!

  • No t'amoïnis, angoixavital[Ofensiu]

    si la història mereix un deu o no. Ningú te'l demana. En quan al títol, et recordo que les històries humorístiques ho són precisament perquè d'alguna manera tenen un punt d'absurditat que tu, evidentment, no saps apreciar.
    Molts petons

  • que hi té a veure[Ofensiu]
    riuvermell | 23-01-2009

    el titol amb la historia, vale, d'acord, és una cursi historia d'amor, però sempre és millor que el titol tingui alguna relació amb el conte, no hi veig cap indici de grip en tot l'escrit, com no siguin els canvis de coses en llocs diferents dels seus logics, ah sí! quan parles de les pastilles que no pren...
    Saps com es diuen els protas, prò no ens dius com s'han presentat, i crec que hi falta aquesta escena. L'has de repasar, està bé, però un deu, tal com esta ara, no s'ho val.

  • el preu de les coses[Ofensiu]
    josep casanovas olmos | 17-01-2009 | Valoració: 10



    M'ha estranyat el text quan he començat a llegir-lo. No semblava teu. M'ha sorprès. Per altra banda estava cantat que l'amor de supermercat no té futur, per una cosa o una altra sempre s'està pendent de l'alça dels preus. Ella i ell acaben pagant un preu bastant alt. La història no sorprèn però està molt bé redactada i com sempre té una definició impecable.

  • Agradable, senzill i amable. [Ofensiu]
    Alberich | 16-01-2009 | Valoració: 10

    Un molt bon relat, que es llegeix amb agradable facilitat; amè i subtil, conté unes pinzellades d'humor irònic i ben posat, per explicar una historia, que a la llarga és trista i humida com un somni d'aquells que de bon matí no saps ben bé de on poden haver sortit. Mereixes un deu i una felicitació.
    Salut,
    Ramon

  • A mi m'ha passat...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 15-01-2009 | Valoració: 10

    com al Joan Gausachs, que estava acostumada a un estil determinat teu, i avui he pogut comprovar que, a més d'escriure bé, ets versàtil i no t'imposes límits literaris. I ens ho mostres en aquest relat, on planteges un drama humà amb tota la naturalitat, exposant els fets i tenint cura de no emetre cap mena de judici. I a mi m'han agradat tant la manera d'explicar-ho com la distància emocional que has aconseguit en la veu narrativa.
    Una abraçada, Aurora!

  • no és just[Ofensiu]
    nikole | 15-01-2009 | Valoració: 5

    la meva compi i jo pensem q el final no és just!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! teniu q tindre mé de cor amb aquests temes home heu de pensar q hi ha gent q ho passa malament amb aquests tests temes.

  • colegio[Ofensiu]

    esta muy chulo pero le faltaria algo mas

  • m'ha encantat[Ofensiu]
    lamorena | 15-01-2009 | Valoració: 9

    Pensava que tot acabaria bé vull dir que el noi i la noia s'ajuntarien i no pas que en Marcel es quedes sense memòria despres de quedar-se en coma per un accident.

    m'he quedat sense paraules.

    m'ha agradat molT!

  • m'ha encantat[Ofensiu]
    lamorena | 15-01-2009 | Valoració: 9

    Pensava que tot acabaria bé vull dir que el noi i la noia s'ajuntarien i no pas que en Marcel es quedes sense memòria despres de quedar-se en coma per un accident.

    m'he quedat sense paraules.

    m'ha agradat molT!

  • Fa dies que no voltava per aqui...[Ofensiu]
    entortilligat | 15-01-2009 | Valoració: 10

    Arribo i et trobo de compres pel super.

    Un relat encantador amb un final trist, però, hi ha final per aquestes coses? Els ulls del Marcel, estan a tres quarts de quinze, però... i el cor?.

    Ets una màquina de les paraules!

    Llegir-te es gaudir!

    Llegir-te es GAUDIR!

    Llegir-te es GA-U--DIR!!!!!!! .

    Petons que rima amb..torrons! ai, no, que les Festes ja han passat! Aaaaaaaammmmbbb, ...ni pu... Ets tu la fabricant de paraules. Dona'm alguna idea!

    Me'n vaig a munyir que es lo meu!

  • M'he deixat la valoració![Ofensiu]
    nichs | 14-01-2009 | Valoració: 10

    quin cap... ^__^'

  • ha estat...[Ofensiu]
    nichs | 14-01-2009

    ...un plaer llegir aquest relat. El final m'ha sorprès gratament!
    Tens un estil que fa lleugera la lectura... m'alegra haver-te trobat, i procuraré llegir-te més. :)

    (si això és sota efectes secundaris de la grip... em pregunto com seran els que acontinuació llegeixi! ;) )

  • He de reconèixer...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 14-01-2009 | Valoració: 10

    He de reconèixer que venint de tu, esperava una altra cosa. Esperava, com sempre o quasi sempre, notar, veure, aquella subtil ironia, aquell aire fresc de relat espontani, àgil i humorístic… però no, aquesta vegada, m'has enredat del tot.
    Ara bé, reconec -com sempre-, que escriguis el que escriguis… el teu estil m'enganxa!
    Has començat l'any força bé!
    - Joan -

Valoració mitja: 9.27

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de aurora marco arbonés

aurora marco arbonés

215 Relats

1954 Comentaris

215724 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.
Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.