Avi

Un relat de: Flanagan

Les cinc de la tarda i em venies a buscar. Jo, desitjós de sortir d'allà, a vegades no valorava la teva presència; tu, sempre alegre i serè. Pantalons foscos o de pana, el bastó que encara conservo i aquell posat teu tan característic, arrossegant els peus, mirant cap a terra, transmetent una falsa inseguretat.

El parc, allà on em deixaves esbargir-me, però on sempre em cordaves les bambes perquè jo encara no en sabia. Corria, cridava i saltava mentre tu em miraves o llegies aquells llibres tan gruixuts i tan bruts.

Es feia fosc, m'avisaves unes deu vegades abans de fer aquell crit que tant m'espantava. Jo et deia que volia marcar un altre gol, cosa que mai aconseguia. Tornava al banc on sempre t'asseies, a vegades sol a vegades acompanyat. I em deies que s'havia fet fosc, que havíem de tornar cap a casa. I mentre tornàvem, sempre se t'entelaven les ulleres, i jo me'n reia. Però tu també.

M'acompanyaves fins a dalt, al pis, perquè sabies que a mi em feia por anar sol amb ascensor. Saludaves la mama i el papa, em feies un petó ben fort i te n'anaves. Però el que tu mai vas saber és que cada cop que ens dèiem adéu jo corria al menjador, m'enfilava a la finestra, i observava com passejaves fins a la cantonada del carrer.

Comentaris

  • mbr1714 | 22-12-2009

    que bonic....
    i quants records d'infància.

    un petó!

    mbr1714

  • Com bé diu l'editora d'RC...[Ofensiu]
    nichs | 27-11-2007

    ...aquest relat s'ha de destacar! :)

    Hi he fet una altra llegida, ara que l'he vist a destacats... i no em canso de repetir que m'encanta!

    un petó :)

  • és preciós...[Ofensiu]
    Noia de vidre | 12-05-2007 | Valoració: 10

    i no tinc coratge, per posar el que sento i el que ma fet sentir... recordar tant. gràcies.
    un petonet

  • àNiMsSs!![Ofensiu]
    nereida | 25-03-2007

    Preciós.

    M'han vingut ganes d'abraçar al meu avi... L'has escrit amb amor, tendresa, carinyo, i enyorança. I així neixen els millors relats. Escrivint-los amb els sentiments. Amb el cor.

    Enhorabona!!
    Ànims!! =)

  • No m'agrada posar deus...[Ofensiu]
    HER | 22-03-2007 | Valoració: 9

    però aquest escrit, breu però intens, s'hi apropa.
    Suposo que en ell descrius el que tu senties de debò però jo m'hi he sentit totalment identificada. Potser perquè vaig viure més amb els meus avis que amb els meus pares, quan era petita i perquè me'ls estimo (encara que un ja no hi sigui) d'una manera sobrehumana.

    Molt bonic, unes llagrimetes m'han caigut per les galtes, tot i que no és sensibloide, sino real, molt real.


Valoració mitja: 9.67

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: