Disfressa de luxúria

Un relat de: Maria Sanz Llaudet

Hi ha camins que no porten enlloc. Tot i sabent-t'ho, no es pot evitar de recorre'ls quan el cor ens ho demana. Aquest era el pensament que li voltava pel cap a la Cristina quan les seves passes la van dur davant l'hotel on van passar aquella darrera nit. Feia dos dies havia reservat habitació, la 603, doble, amb terrassa i vistes a una bona part dels terrats del centre de la ciutat.

Només traspassar la porta de la cambra, li va semblar com si el temps hagués retrocedit i li brindés aquella vivència per segona vegada. Les cortines, a mig enretirar, oferien una penombra semblant a la d'aquell dia. El llit, de mides considerables i situat al bell mig de l'estança, semblava que volgués erigir-se en missatger d'imatges que li dolia evocar. El seu propòsit no era pas el de gaudir només dels records. La pretensió que l'havia dut fins allà era la de reviure'ls per poder crear-ne de nous i, aquest cop, en solitari. La carn és la carn -es repetia feia dies- i el plaer que prové del sexe no pot ser patrimoni de cap amant.

La primera imatge, intensa i precisa, va irrompre a la seva ment en el mateix instant que va deixar la bossa sobre la cadira. En alçar la vista, veia el rostre del seu amant, amb el cos recolzat sobre el tocador, acollint-la entre les cames i incitant-la a cercar desitjos secrets i paratges al voltant de botons que encara no s'havien descordat. La visió era tan intensa, que tota ella vibrava en sentir com el dit índex penetrava entre els llavis entreoberts, fent que llisqués, lentament, a frec de llengua . No havien tingut temps de desvestir-se i, potser per això, ara se li feia difícil de recordar en quin moment la seva boca va descobrir-li el sexe sense que la roba ho impedís. Amb els ulls aclucats, fins i tot podia veure com les mirades s'havien creuat cercant la complicitat.

Els records acumulats anaven aflorant un darrere l'altra, com si fossin empesos per un neguit incontrolable. L'enorme mirall de la paret li retornava sense pietat la imatge de cossos nus, amarats de suor, fonent-se en un abraçada inacabable. El bany li duia el flaire del gel de lavanda, impregnat a la seva pell just després de dutxar-se. Desesperada, es va adonar que el passat ressorgia amb tanta força que era impossible recuperar, en solitari, aquella passió desfermada que l'empenyia a refregar el cos amb el seu, ni aquell desfici de beure de la seva boca. Tampoc la urgència persistent de sentir les carícies sobre la pell. Prou que ho sabia que el tacte no seria el de les seves mans!

L'escenari era el mateix, sí, però hi mancava aquell cos anhelat que s'havia estremit amb el seu. Ara tot li resultava irremeiablement indiferent, com si cada racó de l'estança volgués recordar-li la solitud del moment. Abaltida i desencisada, es va tombar sobre la vànova, de través, aclucant els ulls i estirant braços i cames, com si amb el cos fos capaç d'abastar tota l'extensió d'aquell llit que, sense saber el per què, li resultava incòmode. Just, però, quan va fer el gest d'incorporar-se, va recordar el motiu: els maleïts dos llits!.

Les imatges, insistents, tornaven a repetir-se: les pells ardents, els gemecs de passió, les rebregades de llençols... i el record de dos llits que semblaven un de sol i que, de sobte, van separar-se deixant que els seus cossos s'esmunyissin fins el terra per entremig de l'escletxa que es va crear. La comicitat de la situació els va fer esclatar en rialles que ara li semblava tornaven a ressonar dins d'aquelles quatre parets. I tot d'una, va tenir la intuïció de que aquell dia i en aquell moment, els sentiments, inexistents fins aleshores o potser amagats darrera la luxúria, van emergir. Està convençuda que, tant en la rialla com en el plor, hi ha un instant en el que s'obre una esquerda per on s'entreveu l'ànima, i ella no comptava amb aquell petit esbós de vulnerabilitat que, sense cap avís, va travessar-li la pell.

En sortir de l'habitació, la Cristina va absorbir la imatge de cada moble, de cada detall. Després, va tancar la porta amb suavitat i una espurna de nostàlgia va humitejar-li els ulls mentre els llavis dibuixaven un somriure melangiós.


Comentaris

  • Bellesa eròtica[Ofensiu]
    nadàlia | 03-12-2010 | Valoració: 10

    Quina bellesa que traspua d'aquest relat eròtic més en l'emoció que en l'acció del record. És ben bé que les dones escribiu un erotisme molt més sensual, és clar que hi ha de tot, més imaginatiu i destapa el rostre de la luxúria, darrere hi ha el sentiment, sinó l'ofec i la distància mai no uniria els amants donats l'un a l'altre per la passió i la força del sentiment amorós, joganer i vital.Tots els camins porten
    una fita, un final, rere cada passa el camí pot ser molt llarg o breu, depèn del caminant. Enhorabona. M'ha agradat i he xalat de veritat tot llegint-lo.

  • cabrioles | 29-03-2010 | Valoració: 7

    d'aquest redactat l'abril del 2008 als escrits ultimament i ha una gran millora

  • He descobert amb grata sorpresa[Ofensiu]
    Leela | 29-01-2009 | Valoració: 10

    aquest relat teu. Primer de tot: Moltes felicitats pel teu aniversari!!!

    El teu relat m'ha encantat. Has sabut descriure el record, i això no sembla cosa fàcil. El personatge de la teva història trasllada el seu record al lloc dels fets per fer-lo potser encara més vívid i tu l'acompanyes amb la teva mirada, recollint cadascuna de les seves vivències d'aquell dia. M'ha agradat molt sobretot la perspectiva del teu relat i sobretot com has sabut fer sorgir el fet que allò no va ser només luxúria, sinó tan sols una disfressa, doncs precisament en l'instant en que van riure plegats allò va ser quelcom més. Trobo molt interessant aquest punt. La rialla, l'alegria, la felicitat en un sentit ampli ens uneix molt, ens apropa i estableix vincles molt forts (segurament com també ho fa la tristor), ens despulla de les nostres disfresses i ens fa mostrar tal com som, humans, vulnerables i sensibles a allò que ens envolta, propers a l'altre.

    Molt bon relat! per molts anys i per molts més relats!!!

  • Comentari de la Gran Enganxada[Ofensiu]
    nuriagau | 18-01-2009 | Valoració: 10

    Feia temps que tenia aquest relat pendent de comentari. L'he llegit diverses vegades, així com tots els seus comentaris. Cada cop penso que buscaré un altre moment per comentar-lo. El moment ha arribat: la gran enganxada és l'excusa.

    Les dues primeres oracions ja són fantàstiques: "Hi ha camins que no porten enlloc. Tot i sabent-t'ho, no es pot evitar de recorre'ls quan el cor ens ho demana."

    El relat no et deixa indiferent. L'hàbil narrador, en primera persona, aconsegueix transmetre les sensacions i pensaments al lector. El lector viu, simultàniament, les mateixes situacions que la protagonista està revivint.

    Una abraçada sense escletxes!

    Núria Gausachs i Cucala

  • Feliç 5é aniversari de RC![Ofensiu]
    Dolça Parvati | 11-01-2009

    I un petó!

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • nichs | 05-01-2009

    Massa bo com perquè trobi paraules més adients que les dels altres!

    M'he quedat sorpresa de la capacitat amb la que has pres la mida justa: cada frase té el seu pes, ben mesurat, i malgrat tot aquestes flueixen amb la claredat de l'aigua fresca... i amb una tendresa de fons que et fa compendre i compartir per uns instants el curs del relat, i en especial la llàgrima final.

    Gràcies per comentar-me, jo ja t'havia llegit uns quants cops... però si no t'havia comentat fins ara, era per timidesa i un xic d'admiració...

    Bon any! :)

  • Plaer...[Ofensiu]
    rnbonet | 02-12-2008

    ...i ganes! Incloent la 'disfressa'!
    Bo, bo, bo. T'ho han dit tants i de tantes maneres!
    Salut i rebolica!

  • Un camí [Ofensiu]
    Màndalf | 01-12-2008

    que ningú transita no existeix. En canvi, si agafes un camí, sempre porta a algun lloc. La Cristina potser ha agafat un camí que no hauria d'haver iniciat, però ha arribat i ha après. Ha après que s'ha de mirar enrere de reüll i molt de quan en quan, sense donar la volta. Que cal recordar però no intentar reviure. Que encallar-se en el passat és renunciar al futur. I aquest viatge li ha anat perfecte per entendre-ho. Perquè hi ha coses que te les expliquen mil cops però no les entens fins que no les vius. Renoi, què transcendent m'has fet posar.

    Trobo molt encertada l'exposició de la història, tots els detalls que ella va recordant, barrejats amb els seus sentiments. I molt ben col·locada l'anècdota de l'escletxa del llit, que trenca el cercle melancòlic en què estava immers el relat, el gira amb un toc de realitat i fa tocar de peus a terra a la Cristina. "Va tancar la porta amb suavitat" és una bona imatge per un "adéu nostàlgia". I els seu somriure, encara un xic melangiós, com un senyal d'haver comprès.

    És veritat, el gessamí blau floreix tot l'any.
    Una abraçada

  • Donat que uns individus registrats a RC [Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 25-11-2008 | Valoració: 10

    com lectors sota el pseudònims: atzucac, risto2, raigdelluna, cunnilingusfrigidus etcètera, o el autor suplantador o usurpador d'identitat del nostre benvolgut DARKMAN i que avui, ara mateix ja es signa Paul Gustave Doré, ignoro però ara si sota un altre identitat poden ser fins i tot autors coneguts de RC.
    Aquets individus malparits potser es creuen que ens toquen els pebrots posant-nos notes baixes per onsevulla?. Davant de tanta anarquia i impunitat i en un intent de fer justícia pel meu compte, he decidit visitar als meus autors preferits entre els que t'hi comptes i amb la mateixa anarquia i impunitat però amb la cara alta, sense pseudònims d'autor i sí amb el meu nom i cognoms per davant, tenint al meu haver relats publicats i fortament fumigats per aquets animalots, veure si no Els segadors de l'enveja .... clicar si vols el següent enllaç

    http://www.relatsencatala.cat/rec/Controller?rp_action=view_relat&rp_relat_id=730920

    O be el titulat "L'avet llampat" cliclar si vols el següent enllaç

    http://www.relatsencatala.cat/rec/Controller?rp_action=view_relat&rp_relat_id=747320

    també el titulat "El carreró de la vila" cliclar si vols el següent enllaç

    http://www.relatsencatala.cat/rec/Controller?rp_action=view_relat&rp_relat_id=765429

    i altres que ja no recordo et puntuaré o tornaré a puntuar aquest relat amb un deu

  • Donat que uns individus registrats a RC [Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 25-11-2008 | Valoració: 10

    com lectors sota el pseudònims: atzucac, risto2, raigdelluna, cunnilingusfrigidus etcètera, o el autor suplantador o usurpador d'identitat del nostre benvolgut DARKMAN i que avui, ara mateix ja es signa Paul Gustave Doré, ignoro però ara si sota un altre identitat poden ser fins i tot autors coneguts de RC.
    Aquets individus malparits potser es creuen que ens toquen els pebrots posant-nos notes baixes per onsevulla?. Davant de tanta anarquia i impunitat i en un intent de fer justícia pel meu compte, he decidit visitar als meus autors preferits entre els que t'hi comptes i amb la mateixa anarquia i impunitat però amb la cara alta, sense pseudònims d'autor i sí amb el meu nom i cognoms per davant, tenint al meu haver relats publicats i fortament fumigats per aquets animalots, veure si no Els segadors de l'enveja .... clicar si vols el següent enllaç http://www.relatsencatala.cat/rec/Controller?rp_action=view_relat&rp_relat_id=730920
    O be el titulat "L'avet llampat" cliclar si vols el següent enllaç
    http://www.relatsencatala.cat/rec/Controller?rp_action=view_relat&rp_relat_id=747320
    també el titulat "El carreró de la vila" cliclar si vols el següent enllaç
    http://www.relatsencatala.cat/rec/Controller?rp_action=view_relat&rp_relat_id=765429
    i altres que ja no recordo et puntuaré o tornaré a puntuar aquest relat amb un deu

  • Per tercera vegada [Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 28-09-2008 | Valoració: 10

    m'he llegit el teu disfressa de luxúria i aprofito per donar-te les gracies per el teu comentari i el teu suport. espero amb anhel veure que has publicat un nou relat.
    J. Lluis Cusidó

  • Hola Gessamí_blau[Ofensiu]
    Frida/Núria | 02-06-2008 | Valoració: 10

    Sempre és un plaer llegir el que escrius. M'ha agradat el relat i ja veus que et vaig seguint, tot i que ara fa dies que no escrius.
    Una abraçada

  • J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 25-05-2008 | Valoració: 10

    Ja et vaig comentar aquest relat però resulta que no el vaig valorar per això ho faig ara,

    J. Lluís Cusidó

  • fantàstic[Ofensiu]
    ESTEL | 08-05-2008

    m´encanta com escrius, com transmets tant de sentiment, em queda molt per llegir teu, perque gairabe acabo de comenÇar, pero tots el teus textos son d´una vitalitat i sensibilitat que es nota que estàs enamorada de la vida.
    Un peto, perque he gaudit molt llegin coses teves.

    Gràcies

  • el record[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 05-05-2008 | Valoració: 10

    M'agradat molt aquest relat de passat enganxat d'anhels de present.

  • Nostàlgic i serè,[Ofensiu]
    RATUIX | 05-05-2008 | Valoració: 9

    un relat elegant, on la passió carnal descrita es l'embolcall de sentiments profunds. Bellissim

  • gypsy | 04-05-2008 | Valoració: 10

    Els records ens salven de la rutina i la quotidianitat, són com una finestra per fugir uns instants, per agafar aire novament, per allunyar-nos i prendre perspectiva del nostre avui i ara.

    Molt ben escrit, amb una cura i delicadesa meravelloses.

    Un petó!

    gyps

  • merci...[Ofensiu]
    l'home d'arena | 02-05-2008 | Valoració: 10

  • ja l'havia llegit[Ofensiu]
    ANEROL | 25-04-2008 | Valoració: 10

    però volia donar-te les gràcies pel comentari que m'has fet al'últim poema; imaguna-t presentar-lo al col·le!; una aposta arriscada, en què tú has sabut copsar el seu sentit.
    I et torno ha dit que m'agrada moltíssim aquest relat, molt ben escrit, molt sentit, molt a flor de pell

  • Altre cop[Ofensiu]

    Ratifico el que acabo de dir en el comentari que t'he fet de Joc de màscares. Magnífic relat planer entenedor portant el tema amb l'elegància que es mereix.
    Sincerament m'ha agradat, he tingut novament el plaer i la satisfacció d'una entranyable lectura.
    J.Lluís

  • La luxúria és un llenguatge[Ofensiu]
    Dolça Parvati | 17-04-2008

    Un llenguatge on el significant és la pràctica sexual -la disfressa- i el significat és el contacte -els sentiments, les emocions-. Contacte extern per despertar el contacte intern amb un mateix i amb l'altre.
    Aquesta és la descoberta de la Cristina, que tu has retratat tan i tan bé. Tan líricament, tan humanament. És una qüestió que va més enllà de l'eficàcia lingüística. És sensibilitat, la que ofereixes generosament als qui et llegim.
    Una abraçada.

  • No és un relat humorístic[Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 15-04-2008 | Valoració: 10

    però arrenca un somriure a qui el llegeix! I ho dic així perquè no només parlo per mi, ja que una bona part dels comentaris que m'han precedit ho confirmen. Divertit, entranyable, encisador... en qualsevol cas, agradable i molt dolç!

    La mera anècdota és ben senzilla, però l'autèntic cos del relat és la literatura amb què l'has redactat. No cal dir que és un text ben elaborat i sense incorreccions. És un text fascinant. Un altre text fascinant. I dic un altre perquè amb una trentena ja pots començar a pensar en un volum... De qualitat literària no li'n falta, pots estar-ne segura!!!

    Una abraçada i moltes gràcies per tots els teus comentaris!!!

    V.

  • perdona[Ofensiu]
    ANEROL | 13-04-2008 | Valoració: 10

    espero que hagis entés perquè fet cada besteiesa de paraula. Vull dir, que escrius de manera íntima i molt ricament

  • Gessamí[Ofensiu]
    ANEROL | 13-04-2008 | Valoració: 10

    he llegit el teu relat delectant en les imatges, en les situacions tant perfectament descrites...
    no sé explicar-me, he viscut el moment d'aquesta dona, notant per l'experiència sinò per la bona escritura.
    Ès un plaer
    Lorena

  • camí de tornada[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 13-04-2008 | Valoració: 10

    Una descripció d'una forta experiència sensual, humana, afectiva i amorosa. I faig diferenciació de cada paraula.
    I també invito a fer camì de tornada al present i viure intenses experiències.

  • Simpàtic relat...[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 12-04-2008 | Valoració: 7

    No he entès molt el tema del relat, però m'ha semblat suau i correcte.

    Tenia dubtes sobre si puntuar-lo, però al final he pensat que un 7 sobre 10 no era tant baixa nota, i t'he puntuat.

    Hauré de llegir-te més sovint possiblement, perquè encara no tinc del tot demostrat que el teu estil no em convenci.

    Et felicito pels qui sí que t'han comentat efusivament.

    Una abraçada!!

  • La persistència de la memòria[Ofensiu]
    copernic | 12-04-2008 | Valoració: 10


    Aquest és el títol d'un quadre de'n Dalí, aquell dels rellotges tous. El teu relat m'ha fet recordar aquest quadre o el títol d''aquest quadre perquè fas un retrat precís i emotiu de la inevitable tornada als escenaris del record. El títol és suggeridor. El començament és molt bó, amb una reflexió filosòfica de bon principi que subjuga immediatament. Tot el relat desprén una flaira nostàlgica que fa que es vegi com difuminat.
    Un relat excel.lent molt ben destacat per l'editora!
    Enhorabona i t'envio un petonet suau com el gat que prems contra tu!

  • apassionada[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 12-04-2008 | Valoració: 10

    És genial, calent i alhora sentimental. T'haig de dir que a mi m'agraden més calents. Et recomano el meu "Flux de sexe i amor". És dels últims. En tinc d'altres, d'eròtics.
    Aquesta Cristina apassionada... si que s'ho monta bé!

    Salutacions.


    Sergi

  • Va dir...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 12-04-2008 | Valoració: 10

    ...Sabina "Al lugar donde fuiste feiliz no deberías volver". És molt cert tornar a rememorar aquell instant en que els dos amants estaven junts i fent l'amor i tornar al llit on van ser tot plegats però sola no és una bona idea, se li humitejaren els ulls en eixir de aquesta habitació, lògic, hem d'anar sempre cap al davant, si hem perdut un amor hem de buscar un altre de nou i seguir cap al davant, si hem perdut un amor hem de posar-nos de dol i buscar un altre.
    Vinga petons de Vicent i una forta abraçada, mestra de la poesia feta relat.

  • Senzillament encantat[Ofensiu]
    Tranquil | 07-04-2008 | Valoració: 10

    Malgrat la més que segura manca d'objectivitat per la meva part, tinc que expressar-te que m'apassiona excepcionalment com arribes a transmetre situacions, sentiments i sensacions de tota mena a través de les teves paraules escrites... Sabia d'aquest talent teu i ara n'estic convençut de que molta gent té ara a l'abast posar a prova la seva sensibilitat i gaudir dels teus relats... (encara que no siguin en directe, però sí molt en viu).

  • Records inesborrables[Ofensiu]
    Naiade | 07-04-2008 | Valoració: 10

    Magnífic relat on descrius amb mestria la nostàlgia de moments passats que no has oblidat ni vols oblidar. M'ha encantat el troc... "hi ha un instant en el que s'obre una esquerda per on s'entreveu l'ànima" realment és cert i si ens fa vulnerables.
    Encara que vulguem, mai podem reviure un instant com el que descrius, per molta imaginació que és tingui un record mai pot suplir l'original.
    Et felicito per l'art i sensibilitat que traspuen els teus relats.

    Una forta abraçada

  • Disfressa provisional[Ofensiu]
    Unaquimera | 05-04-2008 | Valoració: 10

    Un preciós trenat de records plens de desig, intensitat, urgències, desfici, complicitats, neguit, ardors, suor, aromes, passió, ... i rialles.

    En mig de la sensualitat que amara l'escena, eròtica i sensible al temps, dels amants enardits per la luxúria, s'obre l'escletxa que els humanitza, que revela que els deus de l'amor estan fets de matèria humana, fràgil, propera.
    I entre d'altres que m'han entendrit, destaca una frase gairebé perfecta: tant en la rialla com en el plor, hi ha un instant en el que s'obre una esquerda per on s'entreveu l'ànima.
    Res més a dir, ja que has escrit un missatge clar i directe a l'ànima.

    Com altres vegades, has aconseguit un conjunt equilibrat d'elements que fan que el relat resulti una lectura atractiva en la forma, forta en les imatges, tendra en el fons, melangiosa pel que fa a l'ambient recreat, sàvia en la reflexió.

    T'envio una abraçada de les que triguen en acabar-se,
    Unaquimera

  • La distància entre la rialla i el plor,[Ofensiu]
    Avet_blau | 05-04-2008 | Valoració: 10

    Perqué la distància entre la rialla i el plor,
    entre el dolor i el plaer es mínima,
    sovint inexistent.

    Aquest mig somriure melangios que donen els recods agradables: complicitat i desig.

    Un relat explendit, que evoca l' importància
    dels records tendres per sobreviure.

    Avet

  • naRs | 05-04-2008 | Valoració: 9

    m'ha agradat =)
    el final sobretot.. la rialla.. és la protagonista de tot el relat, dels amants... m'encanta l'últim i el penúltim paràgraf. Aconsegueixes transmetre, emocionar.
    No em passo molt per aquí, però quan hi passo trobo coses realment interessants.
    per cert, el gat de la foto, una cucadaaaaaaaa :D

  • Anagnost | 04-04-2008 | Valoració: 10

    Tota la sensualitat que has abocat en el relat, tota la nostàlgia d'un dia, d'un moment únic, finalment deixen entrellucar, enmig de la passió, aquesta esquerda que dius, la fragilitat que, moltes vegades, no feim sinó dissimular. Una disfressa, al cap i a la fi.

    Ah, els dos llits! En tinc una experiència personal, d'aìxò, igualment còmica. De fet, quan llegia els últims paràgrafs, m'he sentit empès cap a un punt del propi passat i posaria que als llavis... també se m'hi ha dibuixat un somriure melangiós.

    Magnífic relat, en la línia habitual.

  • El que revela la nuesa[Ofensiu]
    franz appa | 04-04-2008

    Aquí, en aquest relat tan precisament escrit, tan ben plantejat i narrat, el que realment es disfressa corre per sota la pell. Avançant amb les dosis justes de nostàlgia i erotisme, endinsant-nos sense adonar-nos sota la disfressa del desig epidèrmic, se'ns enfronta a l"una esquerda per on s'entreveu l'ànima".
    Gestos fets per a ningú, els gestos finals, són els que sens dubte podem repetir amb la nostra pròpia cara, lectors agraïts.
    Una abraçada,

    franz

  • hi ha[Ofensiu]
    jaumesb | 04-04-2008 | Valoració: 10

    alguna cosa d'inèdita i meravellosa en el text que massa sovint ens passa desapercebuda

    cel·lebro que la trobis

Valoració mitja: 9.75

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Maria Sanz Llaudet

Maria Sanz Llaudet

54 Relats

912 Comentaris

96767 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Vaig arribar a aquest món una matinada de ple hivern, un dissabte del mes de gener que em va batejar amb el signe d'aquari, amb ascendent escorpí (ara que ja tenim confiança, us ho puc confessar)
Quan vaig ensenyar-vos el meu primer relat, l'octubre del 2006, us deia que feia pocs anys que havia començat a escriure. Ara ja en fa uns quans més. No sé si en aquest temps he aprés a escriure gaire més del que sabia -que era poc-, però seguiré posant-t'hi tot l'esforç de que sóc capaç i, per fer-ho, rés millor que tenir l'oportunitat de llegir-vos i gaudir d'aquestes històries i vivències que entre tots compartim. Sembla ser que finalment he corregit la meva tendència a posar punts suspensius a tota frase que se'm posava pel davant, però el més important per a mi és que segueixo sentint aquella necessitat que m'empeny a deixar constància escrita de pensaments, vivències, sentiments...
Gràcies a tots, i especialment a aquells que tingueu la paciència de llegir-me. Els que a més tingueu la bona voluntat de comentar-me, doblement agraïda.