Hola!
Primer, gràcies pels teus comentaris. Crec que tan important és el relat com els comentaris que se'n fan. El que no goso fer mai és valorar.
M'han agradat les teves reflexions, jo quan em poso filosòfica sóc més dura, no només em fa por la mort final, sinó que al pensar en la meva infantesa és com si aquella nena ja fos morta, una mort parcial. Fins i tot quan trobo una llibreta amb antics contes, sembla altra persona la que els hagués escrit: canviar, crèixer, sempre és morir un xic. Per això no em dedico a l'assaig i em surt per la fantasia. Però trobo molt bé que gent jove com tu reflexioni i faci reflexionar sobre els grans temes. I tregui la pols a J.S.Bach, un dels meus compositors favorits.
Ànim i cap al Nobel, que ja toca a un autor/a català!
Petons

És clar i meridià el que cal fer: posar-li un analista a l'angelet, tots dos sota un cap d'àrea, omplint paperassa de com s'hauria de solucionar el problema (amb un parell de gràfiques, que hem d'amortir la impressora a color) que haurà d'auditar una empresa de consulting externa. Igual es fregeix el planeta, però segons norma ISO, que queda més bé...
Gràcies per l'estona divertida, crec que és el que cal mentre se'ns acaba la Terra. total, no ens deixen fer res per impedir-ho...