Nadals en Setu

Un relat de: nessang

NADALS EN SETU


-Ja has provat de convocar l'esperit del teu home!- van ser les paraules que la van rebre quan va arribar al saló.
Un arbre de Nadal encenia i apagava les seves llumetes en un racó, embolicat amb espumilló, vora la tauleta que contenia les proves del delicte.
-El dia que aparegui te'n duràs un bon ensurt - va reblar altra de les seves amigues.
-M'han dit que aquest conjur funciona, i el trobo tant a faltar... sobretot per aquestes dates.
No es va dir cap paraula, però pel cap de les tres dones va passar la història, tants cops repetida, de com va perdre el seu home una Nit Bona, feia ja tres anys, quan sortia del sopar familiar. Duia una copeta de més, però sempre conduïa ell, i no va poder dominar el cotxe quan va relliscar una roda en una placa de gel. Tan banal i tan definitiu. L'endemà haurien sortit de camí a aquell refugi dels Pirineus, on des de llavors anava ella.
-Fa fred aquí, no trobeu?- va continuar, en un intent de canviar de tema.
-Sí, hi ha una avaria de no sé què, però he sentit com la recepcionista avisava el noi de manteniment. Per demà, si hi ha sort, tot anirà bé.
-Això passa per venir a un lloc tan feréstec -va comentar la Júlia, passejant la mirada per la decoració rústica.
-Ni que fos l'Àfrica...
-El meu home li deia "El Setu", recordeu? Per la tanca de matolls.
-Va, Gisela, has de provar de continuar, i oblidar l'Antoni. Perquè no...
-És que encara l'estimo, va tallar la dona. Per a mi, continuem casats.
-No crec que ell pensi el mateix, va dir amb to d'exasperació.
-Mira, Laura, és de la vella escola. Desperta, encara que tinguis setanta anys, ara ja no es porta el per tota la vida... o tota la mort, en el teu cas.
-Bé, vaig anar a casa meva i... havia portada una altra! I se'n van anar a ballar, quan a mi no em volia portar mai... Però ella és més jove. Quan el meu Antoni mori, segur que torna amb mi- digué la Gisela amb fermesa, tapant-se més amb el mocador de cap- I penso seguir convocant-lo cada Nadal.
-D'acord, d'acord - va tranquil·litzar-la la Júlia. I si ara anem a veure el naixement de la segona planta?.
-Sí, anem. Em sento jove. Potser m'apareixi al mirall de la del 307, a veure si li abaixo els fums.
I es van esvair pel sostre, deixant a l'habitació un rastre de perfum antic.

FI


Comentaris

  • Interesant[Ofensiu]
    XvI | 02-05-2005

    Té força elements reconeixibles dels relats curts: poca descripció, informació justeta i dosificada, i un gir final amb sorpresa inclosa. Potser confon un xic al final perquè al principi fa una mica de trampa (la dada del conjur és massa característica del "més enquí" crec jo), peò és que a vegades s'ha de ser un xic trampós. A mi m'ha agradat.

    salutacions

  • Original[Ofensiu]
    Ilargi betea | 22-12-2004

    M'ha agradat que juguessis amb el títol (així és més divertit,oi?) i també veure que la idea que m'havia fet des del principi era del tot equivocada. He de reconèixer que en principi m'he quedat una mica embolicada i he hagut de rellegir el final, però en general m'ha semblat prou bo. Tens el meu vot.

  • Com altres vegades[Ofensiu]
    Biel Martí | 22-12-2004 | Valoració: 8

    Com altres vegades, a retruc d'en Vicenç i pensant semblant... M'ha costat situar-me, però jo no venia de llegir poesia, però he de dir que trobo simpàtica la manera d'exposar-ho, potser és un relat trist però no m'ho ha semblat. Hi ha, potser, una mica de confusió al final, no acaba de quedar clar, però igual són coses meves...

    Biel.

  • Vaja, curiós![Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 18-12-2004 | Valoració: 10

    Tot un experiment de bruixeria i reencarnacions! D'entrada costa una mica situar-se en el text (potser perquè portava una estona llegint poesia), però amb una segona lectura l'he enganxat i m'ha semblat tant original com el joc de paraules del títol (bé, millor dir, joc d'espais i lletres).
    Sort a RC!