Un petó ben ben gros :)

No sé si és real o no, però m'has deixat ben sorpresa..... Un petó i gràcies per aquest relat :-)

Hola Isidre,

Em devia equivocar, ja que sóc nova en tot això i devia clicar on no devia. Ho sento, em sap greu. Si hi ha qualsevol manera d'arreglar-ho digue-m'ho. Gràcies.

Vaig fer un comentari en un dels teus relats i no el trobo...
Bé, no sé què deu haver passat.

Salut! Una abraçada :-)

Moltíssimes gràcies, Natasha i crohnic per llegir-me. Més que un relat, son trossets de pensaments i sentiments que em corren pel cap i que és inevitable escriure'ls.
Escriure et desafoga. La veritat és que parlo del meu millor amic, pel qual sento moltes coses, potser més de les que hauria de sentir...
Sé que ens estimem mútuament, però la distància i la manca de comunicació ha refredat molt la nostra amistat. És una pena, sabent que és un amic de tota la vida, el millor...
Gràcies per llegir i comentar, em feu una mica feliç :-)
Un petó i una abraçada!

Perquè has esborrat el meu comentari? Tant ofensiu ha estat?

És molt guapo, el teu relat. No sé fins a quin punt és real, però m'ha agafat un calfred que m'ha recorregut tot el cos. Una abraçada... Marta

M'encanta com escrius, i la teva carona dolça. Rep una càlida abraçada...