Cercador
A presó
Un relat de: Jordi Montañez- Compartir:
He obert de nou aquest quadern,
entre memòries de foc i ràbia,
i les evocacions m'han portat a tu.
Jo aquí, sota un càlid sostre de Barcelona,
amb un tallat damunt la taula,
i una tarda freda i afable que es deixa caure.
Però tu, company, eres a presó.
He encetat aquests versos per escriure't,
o per escriure'ns en la nostra distància.
Perquè aquesta veu arribi a la teva isolada pena,
que és la pena d'aquesta terra,
que és la història d'aquest poble.
Avui, amic, he acaronat la mà d'una dona,
mentre em besava el coll tan tendrament
que s'estremia envejosa la dolçor.
Però tu, company, estàs a presó.
I mentre germinin les llavors i floreixin les flors.
I també quan el sol cremi la pell,
i quan la humitat enganxi els cossos sobre un llit ardent.
Tu, company, continuaràs a presó.
I davant el greuge que t'han posat damunt l'esquena,
no puc deixar de sentir-me inútil.
D'estripar i esqueixar papers.
Cap paraula no esmenarà el teu turment.
Ensucraré el cafè, per tu, per tots nosaltres.
Un glop, calent, amarg, dolç...qui ho sap.
Callo, millor callar, des d'aquest cafè clandestí
mentre tu, company, continues a presó.
