Cercador
Un amor de fa anys...
Un relat de: Marta P.E- Compartir:
Quan veig el mar em recorda a tu, em recorda a aquella nit que jugavem a la sorra i em tenies als teus braços.... La tardor em recorda a tu i al meu desitg d'abraçar-te i ser teva eternament..
Es podia haver aturat el temps aquell 28 de maig. Perquè no ho va fer? Perquè el temps ens va jugar aquella mala passada? Nomes ell sabia que les nostres ànimes no es retrobarien mai més, que els nostres ulls no es tornarien a mirar d'aquella manera, que tot l'amor que ens teniem moriria aquella mateixa nit... De vegades penso que ha estat ell, el temps, el que ha estat el culpable del nostre fatídic destí. Ens allunyavem. Quedaven enrere aquells jocs, aquelles èpoques esbojarrades en els que ens era divertit jugar a estimar-nos i a odiar-nos.
Si m'haguéssis demanat un estel, l'hagués baixat per a tu....
Es podia haver aturat el temps aquell 28 de maig. Perquè no ho va fer? Perquè el temps ens va jugar aquella mala passada? Nomes ell sabia que les nostres ànimes no es retrobarien mai més, que els nostres ulls no es tornarien a mirar d'aquella manera, que tot l'amor que ens teniem moriria aquella mateixa nit... De vegades penso que ha estat ell, el temps, el que ha estat el culpable del nostre fatídic destí. Ens allunyavem. Quedaven enrere aquells jocs, aquelles èpoques esbojarrades en els que ens era divertit jugar a estimar-nos i a odiar-nos.
Si m'haguéssis demanat un estel, l'hagués baixat per a tu....