Declaració d'amor

Un relat de: crohnic

Penso en ella dia i nit. No me la puc treure del cap. No sé pas quan temps fa que li vaig al darrera, em sembla que des que tinc ús de raó. Hi he somiat centenars de vegades, i després em deperto amb un sobresalt, inmaginant-me que estic amb ella...però tan sols és un somni.
Al principi no ho havia explicat a ningú, però ara ja no me'n puc estar, ja he crescut i no m'haig d'avergonyir del que sento. Malgrat això, no ho he comentat a gaires persones, només als meus amics més intims. Els hi he deixat clar que estic boig per ella, que no menjo, no dormo, no visc,...Em té fascinat, seduït, captivat. Em manté en un estat d'apatia total per la vida.
Els meus amics m'aconsellen que me la tregui del cap, que no fa per mi, que jo sóc massa jove per ella, que té mala reputació, que em podrirà,... que me n'oblidi. Ho he intentat, de veritat, en moltíssimes ocasions, ... però no puc, i crec que no podré mai.
Per culpa d'ella he perdut algun dels meus millors amics, no entenen que estigui tan enlluernat per ella. Ens em discutit moltes vegades per culpa d'aquest tema i no ho comprenc, si són amics meus perquè no deixen que sigui feliç? ...i la felicitat per a mi només té sentit a prop d'ella.
També és cert que en els inicis, quan encara la meva passió no era tan gran, pensava que amb el temps aquest sentiment d 'embadaliment s'aniria esfumant, com succeeix la majoria de vegades. Però no ha estat així, al contrari. Cada dia la tinc més al cap, estic enganxat a ella. La desitjo amb deliri.
La meva vida no és agradable, els problemes i desgràcies s'acumulen al meu voltant, l'únic que em dóna una mica d'energia per tirar endavant és pensar que algun dia pugui estar al seu costat.
Malgrat els anys que fa que li vaig al darrera, mai m'he atrevit a llençar-me i declarar-m'hi. Sóc un cobard, sempre ho he estat. Qui sap, potser ara estaria al cel amb ella... o potser no. Certament tinc por, por al rebuig, por a quan arribi el moment de la veritat, quan la tingui al davant, no sé capaç de declarar-m'hi... I si m'atreveixo i em rebutja? Diuen les males llengues que s'embolica amb tothom, però i si jo sóc el primer amb el que no ho fa? A més, jo conec a algú a qui ha refusat, si bé és cert, que més endavant l'ha acabat acceptant...
Ai, no sé què passarà, però sé que ha arribat el moment de la veritat. Vaig a declarar-me, a dir-li tot el que sento per ella i el molt que la desitjo. Estic tremolant, les cames em fan figa i el cap em dóna voltes. No sé si en seré capaç. És el moment més determinant de la meva curta vida. Sé que si m'accepta tot canviarà.
Quan estic a punt de declarar-me, l'únic amic que no m'ha deixat de costat i ha estat per mi en tot moment, em crida des de lluny.

Jordi!!! Jordi!!!

Abans de venir aquí, he anat a la seva consulta (doncs és psicòleg) i li he dit que tenia intenció de decalrar-me a ella. S'ha posat histèric, m'ha començat a dir que ni se'm passi pel cap, que no m'atreveixi a fer-ho, que seria la ximpleria més gran del món. Estava tan pesat que l'única manera perquè em deixés marxar era fent veure que havia entrat en raó i no ho faria.
Sí, he mentit al meu únic amic, l'únic que m'ha ajudat durant tots aquests anys de patiment, però ho he fet per la meva felicitat, ho ha d'entendre.
És massa espavilat i ha deduit que l'enganyava. Segur que ha esbrinat on havia quedat amb la meva estimada i ha vingut a fer-me desistir.

Jordi no ho facis!!

Continua cridant i apropant-se corrents vers mi, pel terrat d'aquell bloc de sis plantes. Però és massa tard, no em puc fer enrere, haig de ser valent i dir-li que vull estar amb ella. Agafo forces d'on no n'hi ha, faig dues passes endavant i salto al buit.

Comentaris

  • Molt bon relat, crohnic[Ofensiu]
    Marta P.E | 29-01-2011

    No sé si és real o no, però m'has deixat ben sorpresa..... Un petó i gràcies per aquest relat :-)

  • _ampariues | 29-08-2009

    Caram quina declaració! M'ha encantat..m'agrada la manera que tens d'utilitzar les paraules per fer el final desconegut fins que arriba.

    Gracies pel comentari, jo també continuaré llegin-te!

    ;)

  • No tinc paraules...[Ofensiu]
    Ayla | 27-08-2009 | Valoració: 10

    ...m'encanten els finals sorprenents, i creu-me que el teu m'ha deixat literalment amb la boca oberta. M'agrada molt com escrius. Enhorabona i gràcies pel teu comentari.

    Una abraçada,

    Ayla.

  • Cal ser valent [Ofensiu]
    Núria Niubó | 28-07-2009

    Personalment em costa llegir relats una mica llargs, però aquest m'ha mantingut i ha augmentat el gust de continuar llegint. El desenllaç es fa evident poc abans i provoca el desig de saber el final. Un final dur, molt dur.
    Diu el protagonista que és covard perquè no s'atreveix a declarar-se, però a mi em sembla que la seva covardia està en la seva decisió final. Cal ser valent i enfrontar-se a la vida.
    M'ha agradat el teu relat, i també m'ha ajudat , tots tenim situacions que afrontar i sovint llegint
    t'hi veus d'una manera u altre reflexat
    Gràcies
    Gràcies també pel teu emotiu comentari.
    Núria.



  • Genial[Ofensiu]
    pitusa63_61 | 30-06-2009

    es una historia, q fins al final, no s'arriva a descobrir la raó del per que de tota la trama.
    M'agrada força. Endevant q escriure ens allibera de moltes coses. Un petó

  • Declaració tràgica[Ofensiu]
    Unaquimera | 09-06-2009 | Valoració: 10

    He llegit per allà que deies que vols ser un marcià... mmm... em sembla que haurem de constituir un club, jajaj!

    El cas és que aquella casualitat, típica d'aquest web, m'ha fet descobrir-te com autor/a i m'ha portat fins al teu espai, que inauguro llegint aquesta Declaració d'amor, juvenil i tràgica al mateix temps.

    És un relat molt ben portat fins al final i et felicito per l'escrit, sincerament: ben pensat i ben executat!

    Molt satisfeta després de la visita d'avui, penso que tornaré a passar per aquí amb la intenció de conèixer millor el teu estil.

    Entre tant, t'envio una abraçada per celebrar la descoberta d'avui,
    Unaquimera

  • Ufff....[Ofensiu]
    Maria Clara Prat Roig | 30-05-2009 | Valoració: 10

    Molt fort, però m'ha agradat pel gir que fas al final, tota l'estona et penses una cosa i al final et sorprend.
    Trista però la història per la situació del protagonista, de fet descriu molt bé els pensaments de les persones que passan per aquesta situació, i que els altres no comprenem.
    Per la teva descripció personal sembles una persona melancólica que està passant per un mal moment, espero que aquest relat no sigui autobiogràfic.
    Pensa que encara ets molt jove i tens moltes coses a fer i a desfer, i que la vida és una capsa de sorpreses, a vegades bones i a vegades dolentes però que val la pena viure.
    El millor antídot per la tristesa és l'humor, a mi m'ha funcionat en moltes ocasions de la vida, i molts dels meus contes són el resultat d'aquesta teràpia.
    T'invito que llegeixis algun altre conte meu, per exemple "Infidelitat," a veure si t'arranca un somriure.
    Gràcies pel comentari al meu conte "Avorriment".

    Una abraçada

    Clara

  • Caram![Ofensiu]
    brins | 29-05-2009 | Valoració: 10

    Quina història tan trista i colpidora...

    En un principi creia que es tractava d´un gran amor incomprès, però, a poc a poc, he anat deduint que hi havia un fons més aterrador en les paraules del protagonista. El final encara el tinc a la pell....

    Bon relat!

    Pilar

  • Fum al cap![Ofensiu]
    Cendra de flor | 25-05-2009 | Valoració: 10

    El protagonista del teu relat tenia fum al cap, com la protagonista d'un dels meus relats, i no és capaç de distingir la realitat de la ficció. Les malalties mentals són difícils d'entendre per la resta de les persones.

    Cendra de flor

  • amors impossbles...[Ofensiu]
    Rafael P. Lozano | 15-05-2009 | Valoració: 10

    Molts de nosaltres, per no dir pas la majoria, hem tingut un amor impossible, però no fins a l'extrem de perdre el sentit de la vida, com el personatge del teu relat, que renuncía a viure, que desgraciadament hi ha hagut uns quants.
    El teu relat m'ha agradat molt, tant l'argument com la forma d'expressar-lo. T'he afegit a la meva llista d'autors preferits.
    Salutacions i moltes gràcies pel comentari que m'has fet de "La meva estrella fugaç"

  • Virginia Fochs | 14-05-2009

    Quin ritme més trepidant! M'agradaria saber més coses d'aquest "enamorat", aquí hi ha un fons interessant. Enhorabona i gràcies pel teu comentari!

  • Un relat que [Ofensiu]
    - | 09-05-2009 | Valoració: 10

    cal llegir dues vegades. Perquè és a la segona lectura on realment es pot entendre quin és el veritable drama del protagonista, i la situació d'angoixa en la que viu. Tràgic.

  • ombra8 | 08-05-2009 | Valoració: 10

    Molt bona descripció de les situacions en que ens pot portar aquesta passió tan poderosa quan ens domina.

    M'ha agradat molt, t'ha sortit un molt bon relat, enhorabona!
    adéu!!

  • Intens![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 08-05-2009

    Un relat molt dur, que et fa patir. Transmets molt bé la ment malaltissa del protagonista i crees un clima angoixant que et remou plenament.
    Enhorabona, crohnic.
    Mercè

  • Ostres![Ofensiu]
    annah | 04-05-2009 | Valoració: 10

    M'has fet posar la pell de gallina!

    Quina declaració d'amor tant sentida, però tant trista!

    Amor per la mort!

    Quan al acabar el relat el rellegeixes t'adones que tot té sentit.
    El protagonista no menja, no dorm, no té amics, la mort s'endu a tothom que ho vol...

    Fabulós!

    Un petó!

    Anna

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

crohnic

43 Relats

275 Comentaris

177407 Lectures

Valoració de l'autor: 9.84

Biografia:
Potser seria hora que actualitzés la biografia ja que no la tocava des del dia que vaig començar a penjar relats...
Nascut als 80 i aficionat al bon cinema, la música (els meus gustos són variats, tant m'agrada la música heavy com els cantautors catalans), el Barça, la muntanya,... Enamorat de Girona i d'escriure (llàstima que no sempre es disposa del temps necessari per fer-ho) i orgullós de ser català...
Però bé, continuo pensant que parlar de mi no és important, prefereixo que parlin els meus relats... De totes maneres, amb major o menor mesura, crec que els relats sempre et donen algun indici per saber com és la persona que els ha escrit...
Gràcies per llegir-me i comentar-me...
Salut i relats!!