Ombres

Em vaig asseure al costat de la besàvia perquè m'ensenyés els retrats més bells que ella tenia. La Maria estava contentíssima, era veritablement com una nena petita amb sabates noves. Així que va treure una gran col·lecció d'àlbums i vam començar a endinsar-nos a la mar dels records.
Cada fotografia tenia un rostre ombrívol, del tot desconegut per mi. Són els teus avantpassats - em deia la meva besàvia amb veu tremolosa. Què em podia desvelar aquestes ombres? La paraula "RECORDAR" ressonava dins meu; de tal manera que em vaig posar a buscar qualsevol cosa que em permetés donar color a aquells rostres de les fotografies en blanc i negre.
La Maria guardava en un baül tots els objectes dels seus pares i avis esperant amb certesa de que algú hi trobaria una certa utilitat. Així que vaig regirar i regirar nines, llibre antics i roba que contenien els moments viscuts dels antics familiars. Em vaig emocionar, dins meu sonava una estranya melodia que em feia posar els pels de punta: estava convençut que els rostres negres quedarien en l'oblit com ombres en una nit estiuenca.
El temps transcorria i un sentiment d'enyorança circulava en el meu interior. Així que vaig decidir d'anotar els fets que van succeir fa dècades amb l'ajuda necessària de la meva besàvia per recordar tot el viscut en aquells temps, no gens lluny de la barceloneta figuerenca.