ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT MIQUEL DE CAMPMAJOR. PLA DE L’ESTANY. GIRONA

El topònim Campmajor, en la documentació antiga Campo Majore (segle XI) ‘camp més gran’, és absolutament pacífic per als experts.

El Melcior Badosa Torras publicava al grup Sant Patrimoni, un parell d’imatges d’aquesta església de tres naus, la central més ample que les dues laterals. El temple conserva els absis romànics originals, llevat del situat a la banda de migdia, que presumiblement ha estat reconstruït seguint la forma original. Els absis presenten una cornisa amb arcuacions llombardes. El central fou sobre elevat quan es va reformar tot el temple al segle XVIII. La façana principal és d'estil barroc.



El campanar és de planta quadrada amb coberta piramidal. Les façanes presenten restes d'arrabassats, i són fetes principalment amb carreus. El portal presenta els brancals i el dintell fets amb carreus de pedra emmotllurada. A la part central del dintell hi ha l'escultura d'un cap humà amb ales. Sobre la figura hi ha un nínxol amb la part superior en forma de petxina i una escultura que representa Sant Miquel.



Sant Miquel es va reformar notablement durant el segle XVIII – amb els diners d’Amèrica - . En el dintell de la portalada, hi ha en unes cintes de pedra en les quals hi consta la següent inscripció: "Haec porta domini Insti intrabunt in eam". En els brancals els pot llegir la data 1736.