18 de Desembre del 2010

Un relat de: marga

Com és habitual d’un temps ençà rebo sovint la visita d’algun dels meus morts.
Avui he tingut una sorpresa.
-Qui est?- pregunto al mateix moment que la reconec.
-La tia Conxita !, la germana del pare de la meva mare !
-Que em dius?
--“ A dins l’armari traster i guardat dins una vella capsa de cartró blava hi ha un Jesuset. És una relíquia. Té molts anys, era de la meva mare Maria.
Aquestes diades son un bon moment per desempolsar-lo i situar-lo en un lloc preferent en aquesta teva vivenda tant lluny del seu primer sostre, la masoveria de Can Hort de Banyoles. No té bressol, perquè era de fusta i amb el pas del temps es va corcar però Ell descansa content damunt el matalàs i coixí de seda rosa rematats amb frunzides randes blanques i farcits de flocs de fusta recollits a cal fusté Martirià, veí i amic nostre. Ho va confeccionar la meva germana Mercè, monge del convent de les Carmelites de Girona, durant el període de refugiada a casa per salvar la vida del anticlericalisme dels revolucionaris rojos.”
20 de desembre del 2010
El Jesuset amb el seu matalàs i coixí està ja damunt la taula del meu menjador del pis de Barcelona. Acompanyant-lo hi he posat unes flors de Nadales d’un vermell lluminós i unes campanetes blaves lligades amb un tros de garlanda de brillants serrells platejats.
Mentre contemplo amb silenci i respecte la composició sento la presencia davant meu de la tia Conxita que em somriu agraïda.
Passat Reis, un cop acabades les festes nadalenques, serà de nou desat a la vella capsa blava i a dins l’armari fins l’any vinent que si estic viva tornaré a treure’l.
Si em trobo ja al costat dels difunts, la teva presencia, tia Conxita, és inútil , els meus descendents no et veuran, per ells tu no has existit.
Faré pro un escrit, aquest, i el guardaré també dins la capseta blava i així els meus nets Àlex i Marc coneixedors d’aquesta realitat estimaran al Jesuset, a tu i a mi. Confio en ells.
Barcelona 10 de Gener del 2011
20 de Desembre del 2011-12-30
El Jesuset torna ha estar damunt la taula del meu menjador del pis de Barcelona, aquest any adornat amb llumetes de color que s’encenen i apaguen. Passat reis tornarà a la capseta blava i desat dins l’armari fins el 2013, si Déu vol!
BONES FESTES A TOTS ELS RELATAIRES

Comentaris

  • És un relat molt tendre[Ofensiu]
    Teresa Saborit | 18-02-2012

    "Si em trobo ja al costat dels difunts, la teva presencia, tia Conxita, és inútil , els meus descendents no et veuran, per ells tu no has existit."

    Aquesta frase m'ha fet pensar. La nostra vida està feta de petits records que desapareixeran quan no hi siguem. És estrany imaginar una realitat en la que nosaltres no hi serem, però encara es fa més difícil imaginar que, un dia, tot el què ens envolta (els amics, el coneguts, els polítics de torn, els carrers,...), tot allò que ara sembla inamobible, també serà absorbit pel pas del temps.

    I no en quedarà res, ni d'ells ni de nosaltres. Ni tan sols el record. Potser només els relats són l'únic antídot possible.

    Una abraçada,




    Tere SM
    www.vullescriure.cat

    PD. Espero haver posat el meu granet de sorra perquè puguis complir el teu petit repte.
    PDD. Ah! I crec que encara tens prou energia com per treure el Jesuset de la capsa durant una pila d'anys més, o sigui que ja pot començar a preparar la continuació d'aquest relat: "18 de desembre del 2012", "18 de desembre del 2013",...