Cercador
A mon pare en els seus 93anys
Un relat de: margaJo et saludo vell arbre!
de soca nuosa, foradada,
torta i geperuda;
tens problemes de saba
pels vasos circulant
i son tes fulles
fàbriques cansades.
No ha pogut en tu
ni el raig de la tempesta!
mes, t'erosionen des de sempre
el vent, el sol, la pluja
la vida.
En fas respecte.
T'estimo.
Rosa Vila i Gratacos Banyoles, 1987
Comentaris
-
Quina preciositat ![Ofensiu]Nonna_Carme | 18-02-2012 | Valoració: 10
No es pot palesar més amor en aquest entranyable poema.
M'ha encantat , Marga.!
Una abraçada. -
Pietat filial[Ofensiu]iong txon | 18-02-2012
És una de les virtuts cabdals que s'aprenen en la família. Una de les més importants per tal com els pares representen el Cel i representen Déu, i és una forma de gratitud per aquells qui, a través del seu amor ens han donat la vida. El darrer vers ho resumeix tot. Nosaltres també t'estimem marga!
Abraçada,
q -
un poema ple de tendresa i admiració...[Ofensiu]joandemataro | 18-04-2011 | Valoració: 10
cap a un pare amb una llarga vida, bonic i dolç.
T'agraeixo el teu comentari al meu poema
Rep una salutació ben cordial des de mataró
fins aviat
joan -
Amb sorpresa[Ofensiu]Epicuri | 15-01-2010
Llegeixo avui, dia de Sant Pau Ermità, de la setmana tradicionalment més freda de l'any, la setmana dels barbuts ( dels Sants barbuts)
en que precísament el meu pare fa (avui) 93 anys. Per un moment hasta he dubtat que no fóssis la meva germana ( que d'alguna manera ets, com tothom ) doncs una de les meves cinc germanes s'anomena tal com tu: Marga.
No ha pogut en tu
ni el raig de la tempesta!
En el cas del meu pare, vell i dur com una roca, a qui tant estimo, també , per que és el millor pare que he tingut. Aquest dos versos li venen "de fàbula" celebro tantes coincidèncias, és un plaer llegir-te i ho faré més sovint.
Amb el millor desitj d'Amor, salut i peles...l'ordre el tinc molt clar :-) -
I jo et voldria per àvia![Ofensiu]En-tramuntanat | 15-01-2010 | Valoració: 10
Marga, és preciós la manera en què el poema reflecteix l'estimació cap a una persona, per coses de la vida una persona gran, velleta, però a la vegada forta com un roure. Crec que la gent gran d'avui dia, ha sigut la gent que ha patit més, i amb molta experiència, amb un gran cor. El jovent no tenim dret a menysprear o infravalorar als genis de la societat, vosaltres. Sense l' intenció de dir que vostè sigui una vella encarcarada.
Aquesta magnífica prosa m'ha fet recordar a la meva besàvia (la del relat, que existeix). Li tinc una gran admiració. Quan era petit i ella m'ensenyava les fotos de quan era jove i jo l'escoltava amb més atenció que a un mestre d'escola. Era i continua sent un exemple a seguir per mi.
Una forta abraçada àvia fantàstica.
Valoració mitja: 10
l´Autor
Últims relats de l'autor
- On he anat avui?
- Una papallona blanca volant a la meva terrasa de Barcelona
- Era banyolí!
- El despertar de la Bella Dorment
- Anècdotes d'una mestra.
- 18 de Desembre del 2010
- Desencís
- Coses meves...
- A mon pare en els seus 93anys
- Només quatre ratlles
- Alegria
- Bogeria de ser
- Cristóbal Colóm, una nyepa
- La "profe"de Català
- Sexe i amor