Carai noia,...
deixa sense paraules.
ja lavia llegit al teu blog, xo
ara tornat a rellegir...
com coi t'ho fas?!
com et pots definir amb akesta
qualitat expresiva?
maagnific
testimo

Aquest és el comentari que m'ha agradat més i encara no t'havia comentat...., jo també....

Doncs això, el millor que he llegit fins ara i aixó que és curtíssim. La millor definició de vida i la que més m'agrada, en la que em sento més identificat.

M'encanta com pensa el nano i ho veig amb una claritat molt gran, com si m'estigués passant a mi.

I en canvi l'actitud de la noia, m'és una mica repelent: encomptes de pensar la sort que té de tenir aquell noi que pensa totes aquelles coses només li sap trobar defectes...

Bé, és igual. Felicitats per lo de la barretina i per lo del concurs

és el primer cop que et llegeixo i el que m'has transmès se m'ha impregnat a la memòria. simplement una descripció perfecte.

Tan amb explicació com sense és fantàstic. Si jo fos tu no penjaria l'explicació i deixaria que els lectors puguin imaginar el què vulguin, i si volen l'explicació que te la demanin i llestos perquè sinó l'altre gent que es llegeixi l'escrit puguin disfrutar-lo.

I si vols que t'ensenyi aquell lloc ja saps què has de fer: vina a Mont-ras quan vulguis.

sense paraules, com sempre, me kedat sense paraules. M'encanten els teus escrits, continua així.

coi nena, don treus
tanta inspiració?!
deixe-m'en una mica
si us plau! XD continua aixi
k magrada molt com escrius

mencanta la metafora!!
xo sobretot la reflexió.

x aixo magraden els teus
relats, sempre i a un segon
significat a sota.

wuiii!! continua scrivint

i felicitats x el 50 relat

ola diesi!!
ja fa molt k no et comento i ara k en tinc loportunitat vinga k coi. weno, espero k tingem sort i els pocs moments k em conecti ti trobo, xk ara em costa molt mes poder anar a lordinador.

b. sobre el relat, k faria enfadar a kualsevol k li passes i k jo li auria fotut una cara nova si em fes aixo jeje.

f@m@rsû&dïesï

carai akesta novela no?!
tic dacord amb la magma, s'ha de
continuar, sí sí, s'ha de continuar,
anims i segueix aixi

diesi, aquest relat és molt confús i molt poc entenedor, aqui no se si soc jo o què, em prou feines mi aclaro, ja m'ho explicaràs algun dia d'aquests què vol dir, o si no, mo dius comentan-me que així anrem més ràpid.
Per sert ja he vist el que has escrit. Si que vas tardar poc en enterar-te que havia escrit.

kina cosa tant maca. estic de cor amb magma: molt fàcil estimar i tant difícil que testimin, com a mínim trobar la persona. encara tens sort que las trobat diesi.
jo encara estic esperant la persona que vui desitjar amb tot el cos. i estimar-la fàcilment.
podries fer que l'amor fos més fàcil encara deixante estimar.
petons den famarsu

akest x al k escrius tel deus estimar molt
em sembla k conec akesta istoria. intenta k duri