Un dia trist i normal de la meva vida

Un relat de: lataularodona

El dia comença amb una veu, un soroll, i una claror forta, tot d'una m'adono que és el meu pare que ha pujat les persianes per despertar-me. Per a ell és la forma més fàcil de despertar-me però la llum m'encega i em força a cloure els ulls per refugiar-me d'aquesta, que m'incita a descansar.

Acabo per aixecar-me, més que res perquè tinc gana. Em vesteixo, però sempre carregat d'aquell cansament que al matí em persegueix, però els roncs que emet la meva panxa em fan espavilar, i penso que l'aigua a la cara em desvetllarà. Baixo un cop m'he vestit i tret la són i apaivago la gana que em turmenta.

Ja sóc al col·legi i la veu monòtona i la història de la vida del professor que tinc al davant em fa tornar la son. Encara que he aprés a desconnectar, no he descobert la manera de descansar amb els ulls oberts i sense que es noti. Estic fent grans progressos en aquest camp, tot i que se que això no m'afavorirà gens a la llarga en la vida. Això sí, és una cosa curiosa que sempre me les ensurt-ho per aprovar amb béns i notables sense necessitat d'ofegar-me en l'estudi, dedicant cada dia una horeta al vespre.

Ha arribat la tarda i no ha canviat res: el cel gris, el vent que em xiula a les orelles, la remor dels cotxes, les extraescolars, els meus pensaments,... tot em fa mandra, sempre desitjant que arribi el cap de setmana.

Per fi arriba el vespre, acabo d'arribar de natació. El monitor avui ens ha cansat molt i penso que una bona dutxa m'anirà molt bé. Mentre em dutxo penso en tot el que he fet al dia i el que vull fer demà, però després em miro i penso, tot arribarà i el que hagi de passar ja passarà i millor no pensar gaire que demà serà un altre dia i tot canviarà. I amb aquest pensament encara en la ment me'n vaig al llit i bona nit, que no hi ha res com no pensar en el que ens passarà en la vida i fixar-nos en l'avui i només en l'endemà.

Comentaris

  • poc a poc[Ofensiu]
    ANEROL | 03-08-2007 | Valoració: 7

    escrivint ens anem coneixem a nosaltres mateixos. Continua

  • impostor | 03-05-2007 | Valoració: 6

    Per començar, dir-te que podries millorar la ortografia. Hi ha faltes molt elementals, que podries corretgir si t'hi fixéssis més. La història, un pèl avorrida. Vull dir, podries escriure sobre temes que donguin més de sí. Parlar d'un dia trist i normal és difícil, si no ho fas amb gràcia.

    Has intentat incloure-li tocs d'humor i han estat força bé, però són massa previsibles.

    Et proposo que escriguis sobre un tema que dominis bé, però que no sigui el teu dia a dia, pensa que en aquesta web, has d'agradar a la gent pel que escrius, guanya-te-la.

l´Autor

Foto de perfil de lataularodona

lataularodona

4 Relats

7 Comentaris

3672 Lectures

Valoració de l'autor: 7.60