La noia de les mans de gel o Autorretrat

Discretament excèntrica,
sola no, solitària,
insolidàriament superba.

Escoltarà de fons la teva veu amarga
entre improvisacions de menta
i contes de fades que acaben sense ales
dins les ampolles d'absenta.

És un projecte de felicitat,
és una mirada perduda en el passat,
la més perfecta de les mentides.

Indolent com un somni impossible,
insolent com un adéu per sempre,
com la tecla d'un piano infinit
però, per sobre de tot, ella.

Et cantarà una cançó quan no sàpiga què dir-te,
t'omplirà de perfum les esperances,
ballareu un vals amb la bogeria.

Et farà un petó quan estiguis distret,
callareu entre abraçades tendres
la miraràs als ulls i sabràs que és ella
però en realitat mai sabràs qui és.

Diuen que té les mans de gel,
però ningú les hi vol fondre.