Bon dia, Maria.

M'ha agradat molt el relat. La manera com vas posant el lector en situació sense saber per on anirà la història, però amb la repetició de la paraula "camina" que fa intuir... Potser, com a crítica, amb respecte, i si me la permets, la barreja de quelcom mundà, com és la competició d'esquí i la medalla, quan havies arribat a crear una atmosfera tan profunda i impersonal, m'ha trencat una mica el final.

Salutacions i gràcies.