LA VISITA DELS DÉUS

Quan veieren aparèixer aquella estranya embarcació tripulada per quatre personatges de faç pàl·lida mai vista al seu món, i coberts amb rares indumentàries que amb prou feines deixaven veure’ls la pell, els prengueren com a Déus vinguts del més enllà. Ells havien viscut en aquella illa durant tantes generacions que les coves explicaven que els més antics havien sorgit de la Creació Original. S’imaginaven únics, i creien, il·lusos en el seu món paradisíac, que darrere l’horitzó blau i corbat que divisaven a la llunyania en totes direccions, només hi havia un precipici infinit.

Al principi els reberen amb por i respecte, imaginant-se que els Déus eren vinguts a castigar-los per algun acte impur que havien comès. El vell xaman els donà la benvinguda amb paraules de penediment i devoció, però els nouvinguts desembarcaren altius, ignorant-lo i obrint-se pas en mig dels indígenes amb empentes i crits.

El tro fumejant sorgit d’un d’aquells bastons metàl·lics que duien els Déus feu córrer als habitants de l’illa en totes direccions a excepció, però, d’una pobra noia que restà immobilitzada per les grapes d’un d’ells.

Amagats rere les palmeres, els habitants de Zumaia hagueren de veure com els quatre homes blancs es desempallegaven d’aquells draps que els cobrien cames i sexes, i entre riallades i crits histèrics d’animal en zel, forçaven brutalment la jove que no parà de xisclar i recargolar-se fins que perdé el coneixement durant les envestides del quart violador.

No podien ser Déus, no els seus Déus.

Quan el xaman donà l’ordre, els caçadors armats amb llances sortiren a la carrera en direcció als abominables que havien cregut superiors. Alguns perderen la vida per l’acció d’aquells bastons metàl·lics, però, finalment, les carns blanques mai vistes al seu món foren un banquet exquisit en la cerimònia d’enterrament de na Jamandi, la pobre jove forçada.

Les coves explicarien aquella història a les noves generacions.