LA VISITA DELS DÉUS

Un relat de: La Pierre
Quan veieren aparèixer aquella estranya embarcació tripulada per quatre personatges de faç pàl·lida mai vista al seu món, i coberts amb rares indumentàries que amb prou feines deixaven veure’ls la pell, els prengueren com a Déus vinguts del més enllà. Ells havien viscut en aquella illa durant tantes generacions que les coves explicaven que els més antics havien sorgit de la Creació Original. S’imaginaven únics, i creien, il·lusos en el seu món paradisíac, que darrere l’horitzó blau i corbat que divisaven a la llunyania en totes direccions, només hi havia un precipici infinit.

Al principi els reberen amb por i respecte, imaginant-se que els Déus eren vinguts a castigar-los per algun acte impur que havien comès. El vell xaman els donà la benvinguda amb paraules de penediment i devoció, però els nouvinguts desembarcaren altius, ignorant-lo i obrint-se pas en mig dels indígenes amb empentes i crits.

El tro fumejant sorgit d’un d’aquells bastons metàl·lics que duien els Déus feu córrer als habitants de l’illa en totes direccions a excepció, però, d’una pobra noia que restà immobilitzada per les grapes d’un d’ells.

Amagats rere les palmeres, els habitants de Zumaia hagueren de veure com els quatre homes blancs es desempallegaven d’aquells draps que els cobrien cames i sexes, i entre riallades i crits histèrics d’animal en zel, forçaven brutalment la jove que no parà de xisclar i recargolar-se fins que perdé el coneixement durant les envestides del quart violador.

No podien ser Déus, no els seus Déus.

Quan el xaman donà l’ordre, els caçadors armats amb llances sortiren a la carrera en direcció als abominables que havien cregut superiors. Alguns perderen la vida per l’acció d’aquells bastons metàl·lics, però, finalment, les carns blanques mai vistes al seu món foren un banquet exquisit en la cerimònia d’enterrament de na Jamandi, la pobre jove forçada.

Les coves explicarien aquella història a les noves generacions.

Comentaris

  • Déus de pega.[Ofensiu]
    SrGarcia | 20-01-2021

    Un bon relat. T'entreté i et fa pensar. Les trobades entre cultures diferents ja les solen tenir aquestes coses.
    M'agrada el final: les coves en parlaran durant molt temps.

  • Gran aventura[Ofensiu]
    TerricheT | 20-01-2021

    L'aventura de descobrir que no ets l'únic ésser que viu en aquest bast món blau que albira el poble nadiu que ens descrius.
    Bon ritme d'escriptura, i la descripció dels fets estan molt ben explicats, amb senzillesa, com cal, sense gaires artificis.

    T'he trobat dues coses, a saber:

    Escrius "divisaven" i no vol dir veure de lluny, seria "albirar" el mot correcte.

    I després una de tonta on tots caiem "caragolar-se" sempre escrivim cargolar-se, com ara tu. Però són detalls insignificants, dins d'un relat genial, amb un final una mica salvatge, però pel meu gust, el més just.


    Sort en el concurs!

    FA

  • Relat rebut[Ofensiu]

    El teu relat entra a concurs, gràcies per participar.

    Comissió XI Concurs ARC

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de La Pierre

La Pierre

6 Relats

4 Comentaris

615 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00