M'agrada molt, perquè ho expliques tal i com ho vius. És molt "real" i està ple de vida i sobretot d'amor, però del vertader i pur. Amb tot, no puc evitar contagiar-me de la tristesa que l'envolta, de les circumstàncies que descriu. Em transmet una "remescla" d'emocions. Imagino que com a tu, que l'has escrit i que al fi i al cap "el vius".

M'ha encantat el sentiment que hi poses a la poesía. És simplement brutal. I arriba ben endins. Tot un plaer i un luxe, poder llegir-te. Un abraç

Hola Jordi! Gràcies pel "coment". Sí fa un temps que vaig descobrir aquesta pàgina i em va fer il.lusió formar part, el que passa que ja a penes escric, perquè entre feina, estudis, i música... no abaste... Gràcies per la invitació a llegir el teu relat. No dubtis que ho faré. Gràciess per compartir un "trosset" de tú jejje.

M'encanta q t'agrade. Mil gràcies. Fa mil que no escric per falta de temps, i no sé, no sabia si seria capaç de "donar la talla". De tota manera, escric sobretot per alliberar-me, per expressar-me, perquè m'agrada. Però a l'igual q la música, m'ajuda a treure tot allò que no sóc capaç d'expressar habitualment, i em fa sentir realment bè. M'alegre que t'haja agradat.
Mil gracies. Un abraç

Qué bonic jejejej, m'agrada

Sí la veritat que sí, no hi ha res com q et facen sentir al màxim!!! gràcies per la teua visita i pel teu comentari!! espere que t'haja deixat bona sensació, això és el principal!!