MIRADES

Un relat de: Isa Martinez García
Mirades que es creuen, i es fan còmplices del que expressen. Mirades que ho diuen tot... que expressen tot allò que no es pot expressar amb paraules... Aquest tipus de mirades que fan que se't paralitze tot allò que t'envolta, i el significat quede concentrat en aquell simple gest. Mirades comprensives, agradables, confortants... Còmplices d'una mateixa realitat. Mirades càlides, intenses...Mirades que mostren la vertadera essència de les persones.

Comentaris

  • Resposta Jordi[Ofensiu]

    Hola Jordi! Gràcies pel "coment". Sí fa un temps que vaig descobrir aquesta pàgina i em va fer il.lusió formar part, el que passa que ja a penes escric, perquè entre feina, estudis, i música... no abaste... Gràcies per la invitació a llegir el teu relat. No dubtis que ho faré. Gràciess per compartir un "trosset" de tú jejje.

  • Vaja![Ofensiu]
    Jordi Abellán Deu | 20-03-2014

    M'he equivocat. veig que els teus relats més antics ja són de fa un temps.

    Bé tots ens equivoquem.

    Però com que no t'havia llegit abans... Benvinguda a títol personal.

    Jordi

  • Benvinguda Isa.[Ofensiu]
    Jordi Abellán Deu | 20-03-2014

    Veig que ets una incorporació recent a RC.

    M'agrada el teu relat. La mirada és com aquests aparells que detecten les mentides, oi? Gairebé podriem dir que ens fiem més del que diuen els ulls que no pas del que els llavis articulen.

    Només per coincidència, mira't si vols esclar... el meu relat Joc de Mirades.

    Felicitats i benvinguda de nou.

    Jordi