NECESSITO...

Hui, nit fosca i freda d’hivern… i continúe sense poder dormir. Els pensaments m’invaeixen; en realitat, és un cúmul de sentiments que em desborden i, tot i això, no sóc capaç d’expressar. Et tinc al davant, i no sóc capaç ni tan sols d’intentar-ho, per por a estropejar-ho, per por a trencar lo poc que tinc amb tu. Per por, al fi i al cap de perdre’t completament. Fins i tot, em costa mantenir-te la mirada fixa als ulls, per por que te n’adones del que senc.

I es que no sóc capaç de dir-t’ho però…

Necessito, saber que estàs bè per continuar endavant cada día.
Necessito, saber que ets feliç, ja que la teva felicitat és en realitat la meua.
Necessito, saber que estàs ahí, que no t’he perdut encara que mai et tinga.
Necessito saber que ets a la meva vida, i no tens intenció de deixar-la.
Necessito que en sàpigues de la meva incondicionalitat.

Necessito dir-te tantes coses i no trobo la manera…

Necessito les tardes i converses amb tu.
Necessito la dolçor del teu somriure.
Necessito la lluentor dels teus ulls, i la complicitat present a cada mirada.
Necessito la calidesa de la teva presencia.
Necessito els calfreds que em recorren de dalt a baix cada cop que em mires…

Necessito dir-te que et necessito a la meva vida, que ets essencial; ets la essència…
Necessito dir-te quant t’estimo…
I en nits com aquestes, necessito escriure, més bè escriure’t, tot allò que no m’atreveixo a dir-te.