Foto de perfil de irina

irina

2 Relats, 10 Comentaris
2778 Lectures
Valoració de l'autor: 9.43

Biografia:
Sóc algú que està descobrint el món.
Potser sóc extrovertida i esbojarrada si has parlat amb mi cara a cara,
però quan escric tinc por,
sento inseguretat.

El fet de no saber ordenar-me, de no ordenar els meus pensaments, fa que senti que no sóc capaç d'escriure coses coherents, entenedores
Però crec, per sobre de tot, que hem d'intentar saltar tots els obstacles de la pista de la vida.

Jo començo avui a vèncer la timidesa de les meves paraules escrites.

Últims relats de irina

  • Nits al Casalet, pel Xavi

    irina - 10-03-2007 - 805 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    És un troç d'un llibre que estic escrivint anomenat "La Meva Diplomàcia". Intento expressar els efectes de l'alcohol. En aquest cas; positiu! Aprofito per dedicar-li al Xavi i els seus 17 anys. més

  • Abans d'agafar el son...

    irina - 31-01-2007 - 1973 Lectures - 10 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    El primer que penjo. No m'agrada el verb final, admeto i AGRAEIXO MOLT crítiques i propostes. més

Últims comentaris de l'autor

  • irina | 24-06-2007

    Londres, Londres!!
    Ja tinc ganes d'anar-hi...
    Quan esperes el tren o l'autobús sola, sempre tens bastant temps per no fer res, sols observar. És un aventatge haver d'anar amb bus i amb trena tot arreu en comptes d'anar-hi amb cotxe, perquè pots descobrir com és realment la societat que t'envolta... Jo hi veig mares carretejant cotxets amb nens, moltes dones que van a treballar a les cases com a dones de fer feina, homes russos que treballen de paletes, gent malhumorada, parelles encarmelades... Tot un món per descobrir!
    Gràcies per fer veure a la gent el món real!!

    I per una altra banda...Londres. Mai hi he anat, però tothom en parla molt bé.

    Sant Joan va acabar amb mi... ELS PETARDS VAN ACABAR AMB MI!!

    Petons!

  • irina | 18-03-2007

    saps? m'he equivocat de poema... és que sota del teu me'n han deixat un de molt còmic.

  • irina | 18-03-2007

    la dona que parla em recorda a la meva àvia... Sap tot el que passa al poble!

    i això... li has ensenyat a la teva dona? ;-)

    m'ha agradat,se m'ha fet curt,però. Tot i que més llarg potser no tindria la seva gràcia...

    He rigut una bona estona amb el poema que m'has deixat de comentari.

    Vagi bé!

  • irina | 14-02-2007 | Valoració: 9

    Si fos jo... m'enamoraria de tu!
    És preciós. Una entregació molt maca a la persona a qui estimes. És sentir que li daries tot, que li ensenyaries coses que ningú més pot.
    Molt bonic, de debò!

  • irina | 14-02-2007 | Valoració: 10

    M'agrada molt com transmets l'angoixa en sentir que no pots amagar el dolor. "un laberint d'ombres", una forma molt addient per intentar transmetre el que vols dir-nos.
    M'agrada que no sigui un text excesivament llarg i que puguis explicar tant bé amb poques línies aquest sentiment.
    No t'angoixis maca!!
    Per cert, acabaré ràid la carta/biblia.
    :P