Abans d'agafar el son...

Anava llegint per aquí fins uqe he trobat aquest fragment de poema de la Lala Blay i m'ha fet gràcia. És la meva tutora de treball de recerca :).

Abans que res aprofito per donar-li la benvinguda. Pel que fa a la seva petició a la introducció… és clar, depèn del que hi vulgui dir. Estic d'acord, aclaparar té un sentit massa negatiu. Altres opcions? m'esborroni, em deixondeixi, o simplement, em desvetlli -de vegades la forma més senzilla és la millor.

Salut i bona inspiració.

..."El teu cos caigut"... "caigut" em penso que és un castellanisme. La figura castellana és bonica... en catàlà, no és equivalent. No ha caigut d'un cinquè pis...Penso que és una expressió que equival a "deixat anar" "estès" "reposat" Fóra molt truculent, en canvi, esfondrat, ensorrat, espaterrat, ajassat... Fora molt rellepat també esbalaït, abimat, clavat o, o...En fi. Jo no n'he de fer res de l'expressió poètica que puguis ecollir. Feia broma. És cosa ben teva. I perdona!
Em penso que també ho és ...Al compàs "d'aquesta"...

XII

Deixa que em negui al teu torrent
ara que és vespre
ara la blanca llet del cel
es transfigura

deixa'm emmirallar tot just
l'or de la tarda
deixa'm mirar el fons del riu
com passa l'hora

deixa'm donar el millor de mi:
el pal.lid nimbe
del meu amor per tu,
per tu amor meu
-remor de límit-

Aquí t'envio uns versos macarrònics,
com podràs veure no gaire canònics,
de la Comedia del Arte, Pantaleònics,
enviats per procediments electrònics

T'han fet elogis,
estan molt bé.
Jo no ho faré,
amb el teu permís.

Que no saps ordenar els pensaments ?
Que és que no tens els sentiments ?
Per què vols escriure coses coherents?
Ja et fot, redimoni, que no em sents?

Jo seré molt dur,
com un tornabís,
Només un avís
i només per tu.

La crítica no pot precedir l'acció,
sinó, és quan t'entra tota la por,
més, si creus que ha de ser rodó.
No tho pensis. És una pretensió.

Val més que et deixis anar de raig.
Amb l'elipsi, la hipèrbola i el ditiramb,
confecciones, molt llesta, un bell ram,
sota l'ombra amable d'un vell faig.

I aquí s'ha acabat la inspiració
d'aquest pobre diable, un nadó,
que voldria donar una bona lliçó
a qui en sap... tot un carretó

Un escrit genial. Sempre pensem abans de dormir... i sovint amb aquells qui voldriem tenir al nostre costat.
Simplement genial!

és d'aquell tipus de relats que et fan sentir el moment a flor de pell... quasibé us he vist als dos,.. continua escribint, "Irina"! m'encanta com escrius. i a veure quan m'acabes d'escriure la carta/biblia... un petó! ;)

el pensar en la persona estimada, en el seu contacte i en la seva escalfor, cos contra cos.
La tranquil·litat i seguretat que ens dona sempre aquesta companyia.
El desig de les carícies i els petons i el començament del nou dia tot plegats faciliten uns somnis dolços.
M'ha encantat aquest poema i espero poder llegir-ne més.
Que una abraçada llunyana, no per això menys càlida, t'envolti tota, com ho fa l'aigua.
aiguasalada.

.

aquest poema. Un poema íntim, d'aquells que comencen a sorgir quan comencem a entrar dins el regne dels somnis. Particularment m'agraden molt els versos "Observar la teva figura resposant tranquila i pintada d'una foscor suau" i ´"després d'un petó càlid el teu bon dia m'aclapari". Trobo que transmeten molta sensibilitat
Benvinguda a relats! Espero que vagis publicant-ne més.
Una abraçada!!!