Gairebé em fa vergonya fer un comentari sobre aquest relat ja que mai podria escriure amb tanta senzillesa i tant breument tot el que penso sobre aquest tema o sobre qualsevol altre.

El cas no és si la divinitat que Ell representa existeix o deixa d'existir, això és el que menys rellevància té; observant tot el que s'ha arribat a fer gràcies a els defensors radicalistes d'aquesta o qualsevol altra religió, fos qui fos Jesucrist, la meva reacció hauria estat la mateixa (o pitjor).

Força bo! M'ha fet gràcia aquest final! ;)

Tant fantàstica i sorprenent com sempre,!

Gràcies, milions de gràcies per aquesta fantàstica dedicatòria!
Mai n'havia llegit cap de tan sentida, tan endins, tan encertada, tan teva...


Genial!

Et torno a llegir, et torno a comentar, em tornes a encantar, torno a somiar.

La llegeixo i la torno a llegir, i no penso en res mentre penso en tot el que s'hi reflecteix, que és més del que hi ha escrit...

m'encantes!

no hagués volgut fer-ne cas?

Avui, després de temps, m'he fixa't en un altre relat teu, he vist silencis i n'he sentit el balanceig.
Tanta simplicitat en una gran obra que conmou, que dibuixa tot i més per a que s'ho endugui un humil oreig.

I no és per obligació moral, és per plaer propi, perquè avui no em reserbaré pensaments...!

Salut!

m'agrada la gran força femenina reflectida en el relat, ella és qui domina la situació tot i que ell és el més gran...!

M'ha agradat i molt!

Que divertit i original, gran imaginació!!

Feicitats, m'ha encantat!

mencanta...magués agradat ke fos mes llarg per continuar llegint sobre lo piset...la part alta...com magrada!

veig k t va agradar e el "ciudadanos de segunda" ...jajaja
mencanta la ironia...jiji
n fi...gent k parla i no sap k diu...pro tu si k ho saps i mas fet riure força...
felicitats