Nits d'esperma

Un relat de: noiabruna

-Vols alguna cosa?
-Porta'm un got d'aigua. Només vull aigua.
La mirada clavada a la jaqueta , absent, i carregada de paciència.
-Ets massa Jove
-I tú massa vell.
Els dossiers reposen atrinxerats sobre la taula en un desordre inequívocament intel.lectual.

Glops de saliva, i cossos furtius en un tast de delicte , gairebé són les dotze , la luxúria envelleix mòrbida al llarg de la nit , els dos miren enllà de les hores.

Ja són les dotze.


Té fang a les sabates.Així estirada, sembla una nena perduda, pensa. D'uns anys ençà la nostàlgia de la calma li pessiga la pell; de fet d'uns anys ençà amb prou feines té moments per respirar; la feina, el nen, la tesina, i la Sònia que sempre el reclama. Enyora el no tenir pressa. Se sorprèn envenjant-la amb un punt de ràbia . Ella és tan salvatge, tan lliure, tan frívolament lliure...! Malgrat tot ara no té pressa, se sent segur i tranquiL i no vol moure's per res del món d'aquest pis compartit.

-A les dues arriben, te'n hauràs d'anar, no vull que ens trobin.Li etziba robòtica.
La frase li cau gelada a la nuca. Recorda la mentida que s'ha empescat per poder marxar de casa després de sopar, la seva dona creu que és amb l'Oriol, l'amic de la Universitat. La suor li corre front avall i recupera les pulsacions habituals.

Ella farà un cigarret, ell ja sap on és la porta,és bonic fumar despullada, l'olor de sexe li crema els cabells. Recorda que no té llençols nets, com sempre, són els llençols de la seva vida, la precoç i bruta història del seu llit. Sap que no en treurà res d'aquest història però fa temps que no espera res del homes, així que li és igual.
Ell la mira interrogant, segurament espera una escena o una llarga i aburrida conversa sobre les inconveniències d'aquesta relació.Abans que pugui dir res es llança a evitar de totes totes els aconteixements:

-No me'n penedeixo de res, però no et facis il.lusions, no sóc tan ingènua, no em posaré faldilla de cuadrets ni em faré dues trenes i ploraré la teva marxa. M'agrada l'amor. L'amor bestial. Sento decepcionar-te.

Es precipita maldestre i s'asseu a la seva falda, les mirades mandroses es troben i s'acomoden, i de sobte el buit.

Ens veiem a classe el dilluns?


Comentaris

  • ostres[Ofensiu]
    harribitxi | 25-12-2007 | Valoració: 10

    m'agrada la gran força femenina reflectida en el relat, ella és qui domina la situació tot i que ell és el més gran...!

    M'ha agradat i molt!

l´Autor

Foto de perfil de noiabruna

noiabruna

9 Relats

12 Comentaris

7921 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
Sóc....
una noia, bruna, a vegades roja, a vegades violeta de 22 anys, que fuma i esfuma els fantasmes a cop de tecla.

Escric des de fa temps, però fa relativament poc que he tret el tel de vergonya que cobria els meus relats, ara quan n'ensenyo un, només tinc ganes de saber què en penseu.

Així que us insto a criticar-me, perquè tinc sed d'aprendre. Sense por!