Dolça música...

Un relat de: harribitxi

..i esperant sentir el teu so...esperant...desesperant...impaciència...em mata la impaciència...prohibit...està prohibit estimar-me...estimar-te...sigui com sigui però està prohibit...mirant-ho de mil maneres diferents estar a dos passes és la temptació feta realitat...mirar-te en fotos i pensar i repensar què és el que estem fent...volguer deixar-te de banda...però veure't...veure els teus ulls, sentir-te a prop, sentir la teva olor...no penso en res més que estimar-te, estimar-nos...desesperació, deboció que em mata...vas calante i fusionante en la meva vida com un pilar de soport en la meva existència...veus i més veus que parlen i no serveixen per res, res de res...sento que et perdo a estones...sento que vius dins meu arrelat a estones...les nostres estones tenen nom propi...i tu ja saps quin és...perdret...perdret em fa caure en la desesperació, en la bogeria, en un desert de tristèsa...en un mar d'eternes emocions...veus i més veus que parlen i serveixen per fer més dificils les coses...veus que no serveixen per res...gairebé inexistents...gairebé...

Comentaris

  • Molt bonic![Ofensiu]
    diesi | 16-05-2007 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt aquest relat i seria perfecte si no hi hagués aquest abús dels punts suspensius, encara que potser ho has fet intencionadament, però al meu gust, els trauria. Tot aquest relat és música. M'agrada molt, de debò.

    1 petó!

    b#NaT#b

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de harribitxi

harribitxi

14 Relats

11 Comentaris

14415 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Neix un dia de desembre de 1992 prop del Mediterrani, Tàrraco. I amb el temps fa de la música i la literatura la cara oculta de la seva lluna.