Dolça música...

..i esperant sentir el teu so...esperant...desesperant...impaciència...em mata la impaciència...prohibit...està prohibit estimar-me...estimar-te...sigui com sigui però està prohibit...mirant-ho de mil maneres diferents estar a dos passes és la temptació feta realitat...mirar-te en fotos i pensar i repensar què és el que estem fent...volguer deixar-te de banda...però veure't...veure els teus ulls, sentir-te a prop, sentir la teva olor...no penso en res més que estimar-te, estimar-nos...desesperació, deboció que em mata...vas calante i fusionante en la meva vida com un pilar de soport en la meva existència...veus i més veus que parlen i no serveixen per res, res de res...sento que et perdo a estones...sento que vius dins meu arrelat a estones...les nostres estones tenen nom propi...i tu ja saps quin és...perdret...perdret em fa caure en la desesperació, en la bogeria, en un desert de tristèsa...en un mar d'eternes emocions...veus i més veus que parlen i serveixen per fer més dificils les coses...veus que no serveixen per res...gairebé inexistents...gairebé...