Lo piset

Un relat de: Mon

L'última nit en la vella habitació alta
La meva primera dolça llibertat.

Vull i no vull marxar.

Trobaré a faltar la geometria policromada
de les flors enrajolades al meu pas.
Sobre el sostre fals del menjador,
queden les rialles dels companys.

Lliurant-me dels esternuts i farres
dels estudiants del pis de dalt,
no sentiré bullir la gent enjogassada,
ni sortiré a Setmana Santa a veure el pas.

Records, fred, calor, aigua, més aigua,
cuina per solters, collage, rentar,
soparets, seguici, amics, menús,
aranya, "home cinema", comprar.

Els cabirons pintats, teló d'amor altra vegada.
Vull i no vull marxar.

Comentaris

  • harribitxi | 21-05-2007 | Valoració: 10

    mencanta...magués agradat ke fos mes llarg per continuar llegint sobre lo piset...la part alta...com magrada!

  • aquest relat[Ofensiu]
    giocondix | 04-09-2005 | Valoració: 3

    per explicar "Lo piset" no es pot considerar com a literatura poètica. Crec que el mateix podries explicar-ho al fòrum.

  • Llibre | 28-08-2005

    Un pis d'estudiants?

    És el que suggereix la lectura del teu poema. Un pis d'aquells que es comparteixen i que acaben amagant entre les seves parets tantes vivències. Algunes entranyables. D'altres potser tristes. Però sigui com sigui, són quatre parets que han acompanyat uns anys intensos, carregats de vida a cada instant.

    Allunyar-se'n no sempre és fàcil.

    LLIBRE

  • Jo hi tenia una habitació[Ofensiu]
    Campa xic | 28-08-2005

    Quina nostàlgia m'ha agafat! Els meus ulls de cop i volta tornaven a ser al piset de la part alta! La Neus al fons i tu al davant ...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Mon

3 Relats

5 Comentaris

2634 Lectures

Valoració de l'autor: 7.67