Cercador
Lo piset
Un relat de: Mon- Compartir:
L'última nit en la vella habitació alta
La meva primera dolça llibertat.
Vull i no vull marxar.
Trobaré a faltar la geometria policromada
de les flors enrajolades al meu pas.
Sobre el sostre fals del menjador,
queden les rialles dels companys.
Lliurant-me dels esternuts i farres
dels estudiants del pis de dalt,
no sentiré bullir la gent enjogassada,
ni sortiré a Setmana Santa a veure el pas.
Records, fred, calor, aigua, més aigua,
cuina per solters, collage, rentar,
soparets, seguici, amics, menús,
aranya, "home cinema", comprar.
Els cabirons pintats, teló d'amor altra vegada.
Vull i no vull marxar.
Comentaris
-
harribitxi | 21-05-2007 | Valoració: 10
mencanta...magués agradat ke fos mes llarg per continuar llegint sobre lo piset...la part alta...com magrada!
-
***[Ofensiu]Llibre | 28-08-2005
Un pis d'estudiants?
És el que suggereix la lectura del teu poema. Un pis d'aquells que es comparteixen i que acaben amagant entre les seves parets tantes vivències. Algunes entranyables. D'altres potser tristes. Però sigui com sigui, són quatre parets que han acompanyat uns anys intensos, carregats de vida a cada instant.
Allunyar-se'n no sempre és fàcil.
LLIBRE -
Jo hi tenia una habitació[Ofensiu]Campa xic | 28-08-2005
Quina nostàlgia m'ha agafat! Els meus ulls de cop i volta tornaven a ser al piset de la part alta! La Neus al fons i tu al davant ...