Inocència...

Un relat de: harribitxi

Quan jo vaig néixer la meva germana gran ja no parlava...l'avia,abans de morir, em va explicar que des de que va morir el pare, l'Aitona no va tornar a deixar anar cap paraula...no va tornar a mirar a ningú...ara és una ànima ausent, igual que ja fa dotze anys...mai més a tornat a somriure...Asseguda a la seva cadira de rodes, la Marinela la passeja i cuida d'ella, és la criada de més edat i la única que vol cuidar-la...

El pare va morir dos mesos abans del meu neixement, ja fa dotze anys...mai he vist cap fotografia seva ja que la mare les va cremar així com també les que tenia l'avia guardades. La mare sempre m'ha dit que el pare es va penjar de la morera gran, treient-se així la vida, només per culpa meva...diu que em tenia enveja, però l'avia, que coneixia el seu fill, sempre m'ha dit que esperava impacient que nasqués i que el meu nom, Georgia, me'l va posar ella en nom del pare...la mare odïa el meu nom...

Ara l'unica persona que m'estima és l'oncle Roger, el germà de la mare. Em fa petons i abrassades sempre que em veu, i em duu regals de la ciutat i em fa fer vestits preciosos de vellut a l'hivern i de gassa blanca amb puntes a l'estiu. La mare ens vol casar d'aqui dos anys...quan jo e tingui catorse i ell vint-i-set, és tretze anys més que jo, els mateixos que l'avi i l'avia es duien.

No puc estimar-me l'oncle Roger saben't que la mare s'estima més a l'Aitona que a mi...a ella l'abraça, l'acaricia, la besa, li parla amb veu suau, la banya...ho se perquè sempre miro darrere la porta...a mi mai m'ho a fet...si li explico a l'oncle em dira envejosa i no desitjo que m'ho digui! Ma germana té vint anys i la mare encara se la estima i a mi mai m'ha estimat, m'agradaria que m'estimés...però hi ha una cosa que no enteng, l'Aitona sempre plora quan veu la mare i renega quan se la endú a l'habitació...serà que l'Aitona no se la estima...?

Comentaris

  • Laberint[Ofensiu]
    Unaquimera | 16-05-2007 | Valoració: 10

    Un relat que narra en un parell de minuts tota una història familiar amb inter-relacions complexes, amb amors no correspostos i rebuigs mal dissimulats, amb relacions tempestuoses, amb trajectes plens d'entrebancs i sotracs...

    M'ha agradat el teu text perquè demostres una certa maduresa sense deixar anar un tant per cent important d'aire fresc.
    La teva prosa resulta neta, molt natural!

    Tornaré a passar per llegir-te una mica més, doncs.
    Entre tant, t'ofereixo una abraçada de benvinguda, que espero sigui ben rebuda,
    Unaquimera

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de harribitxi

harribitxi

14 Relats

11 Comentaris

14415 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Neix un dia de desembre de 1992 prop del Mediterrani, Tàrraco. I amb el temps fa de la música i la literatura la cara oculta de la seva lluna.