Vivint Tàrraco Viva

Va ser un dia fantàstic, vaig passarm-ho com mai m'ho havia passat en molt de temps.Disfrutava amb aquell ambient, caminar, correr saltar, fins caure a terra de cansada que estava!
Trobar-m'he amics, coneguts i algun que altre desgraciat d'aquells qui no desitges trobar-te però que com tampoc cal que saludis, doncs no té cap rellevància trobar-t'els ja que la felicitat és molt gran i t'és indiferent. Amunt i avall, avall i amunt, marejant a tothom, mentres aquets pobres marejats em diuen: cabra montesa!, travessar la ciutat a peu saltant corrent i dient tonteries com mai mentre els altres intenten seguir el meu ritme. Trobar-me l'Agnès Busquets! Aprendre coses noves que sembla que ja no pots aprendre però que sempre ho acabes fent. Descobrir quan d'amor li tens a aquella ciutat!
Anar a sopar a un d'aquells restaurants de sempre, que continuen agradan-te i sempre t'agradaran, després, arrastrar als altres, que ja estaven morts de caminar, fins on té lloc l'ambient, somriure al veure de lluny una persona que coneixes, anar a dir-li algo i alegrar-te encara més el dia, en que ja semblava que fos impossible estar més feliç! Sentir de lluny alguna cosa que també va animar-me molt, apropar-nos-hi i tornar a fer el paripé fent servir un banc com a caixa, fent la cabra i picant sense cansar-me'n.
I ja per fi, per sort dels altres, marxar, acabar la meva jornada feliç com un anís i dormir...o al menys intentar-ho!