No hi eres

Un relat de: harribitxi

Mirava a un cantó i a l'altre, esperant veure't.

Sabia que no hi eres, ho sabia de sobres, però no podia evitar buscar-te entre la gent.

Buscaba creuar una mirada, d'aquelles que em desfan, amb tu.

No hi eres. Faltaves tu.

Ja no espero res. Ja sé què sóc, el que no sé és qui sóc.

Tampoc sé què és somriure. Per sort, tu sí.

Històries de nenes i nens petits.

Comentaris

  • ... però et buscava![Ofensiu]
    Unaquimera | 13-05-2008

    Un relat molt breu, que per contrast amb la seva dimensió, és ben ple.
    Has aconseguit, sense esforç aparent, relatar una bona història amb poc mots, molt ben triats, que mantenen l'encant i la sorpresa fins al final, quan despertes el somriure melangiós, potser perquè tots portem encara amb nosaltres aquella criatura que espera contra tot pronòstic, que creu en l'impossible, que confia amb la màgia...

    T'envio una abraçada plena de sol i de llum, avui que ha parat de ploure i tot és il·luminat i clar,
    Unaquimera

  • hilderoy | 15-11-2007 | Valoració: 10

    m'ha encantat, molt bonic :)

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de harribitxi

harribitxi

14 Relats

11 Comentaris

14425 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Neix un dia de desembre de 1992 prop del Mediterrani, Tàrraco. I amb el temps fa de la música i la literatura la cara oculta de la seva lluna.