Tinta Blava

Què fantasies, -rellamps!-, si brolles
patollant en la pasterada de tintura,
oint plomoses murades xerricant,
de fiblons sibil·lant en la penombra.

Que no ens cerquin -fes via-,
que som esbós d'enginy
que fuig dels escamots
per ensopegar nous racons.

Dóna'm blanc en aerosol,
que em manquen lluïssors
per les siluetes albirades,
fuents itinerants de la capital.

Sabem, en deglutida gestació,
que en pocs dies destil·larem,
maleïda brotxa, algú entaforant
la cigarreta vora un cigaló.

Nit sobre el mur
on l'esprai
vessa un clam de silenci. ( Shhiiiii ! )

Nit sobre mur.
Tens esglai
deformat com temps de captiveri.

Nit sobre mur,
abans pedres,
abans muntanya.
Del nen?
queda el buit perfilat,
la transparència.

No hi ha camí
sota el focus
el poder és de l'ombra.



Llagrimosament cau
la llum i la innocència
quan l'esperança és un mur de nit.

el novè vers és:

qui sap si hi nia alguna au.

merci!

La meva infantesa, vinclada a la teva ombra,
encara avui traspassa aquells carrers amb tu;
m'agafes de la mà pels camins plens de porpra,
i el teu amor d'estrella m'il·lumina de llum.

Em pentines les trenes en el petit mirall
en una casa pobra que tu fas un palau;
la teva veu ressona amb vibracions d'amor
i tot aquell teu riure és l'alegria que sóc.

Felicíssim de sol, el carrer ens espera,
tranquil i somrient, amb les seves remors;
tots els passos que fem refermen l'alegria:
vaig amb tu i amb tu tinc aquell amor que és tot.

El camí que va a plaça és com el paradís,
un món de coneixença i nova expectativa;
el mercat, l'univers on aprendre la vida,
sensacions i contrastos que enlluernen d'encís.

Llavors és quan jo toco la teva llibertat,
quan tries peix i fruita, tu reina del mercat,
i amb les dones de plaça parles i dius, riallera,
i a mi em donen car'mels, bastons de pa i cireres.

Al carrer que va a casa hi ha la sabateria
on em compres sandàlies quan arriba l'estiu,
més amunt la botiga on venen les joguines,
davant la lleteria, d'odor fresc i joliu.

A les tardes m'expliques, en ‘cabat de dinar,
les precioses històries de pagès i del camp,
l'amor pels animals, la bellesa sencera
del món que has conegut, la teva arrel primera.

A les nits les bardisses lluen cuques de llum
mentre tu, a la cuina, recrees el perfum
d'aliments que les dues, tu i jo, ben de la mà,
hem comprat a la plaça, i que tan bé saps cuinar.

Quan és tardet em portes a acotxar-me al llit:
no em deixis, mare meva, abraça'm al teu pit
que dins teu hi ressona un cant meravellós;
mai no pot emmudir-se: tu ets l'origen de tot.