No em va costar mentir-te

No em va costar mentir-te quan et vaig dir que t'estimava, ni quan vaig besar-te quan la lluna estava girada d'esquena.
No em va costar enganyar-te amb cada carícia, amb cada paraula, amb cada silenci.
No em va costar fer passar contes de fades per poemes, ni tampoc fer veure que no m'adonava quan llegia els teus.
No em va costar mirar les estrelles dins els teus ulls. No em va costar jugar amb la sorra del temps per semblar més valenta.
No em va costar despullar-me de les preocupacions per amagar la vergonya.
No em va costar inventar-me excuses per justificar els cops que vaig faltar-te, ni tampoc em va costar inventar-me-les per als que vaig fallar quan estava amb tu.
No em va costar dir-te adéu perquè mai t'ho vaig dir.
No em va costar acostumar-me a viure sense tu, perquè gairebé no vaig tenir temps a tastar-te.
Però de vegades em fico les mans a les butxaques i no és la teva mà la que trobo. De vegades llanço un petó a l'aire i algú el recull abans que t'arribi. De vegades tanco els ulls i no és la teva veu la que sento. De vegades algú camina al meu costat i sé que no ets tu només perquè ell no marxarà.

No em va costar mentir-te ni tampoc m'està costant ara.